tag:blogger.com,1999:blog-24114570140172577032024-02-20T20:32:23.791+01:00Defensa contra les forces del malSeverushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.comBlogger45125tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-63356045740855230332009-09-30T18:01:00.001+02:002009-09-30T18:01:56.514+02:00Ens traslladem<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div style='text-align: justify;'>Després de dos anys, aquest bloc acaba aquí les seves funcions. Ha estat un experiment interessant, amb resultats que no sempre han estat els que jo esperava (hauré de treballar una mica més la clarividència), però, en conjunt, positius. No és un punt i final, però: continuarem la tasca a <a href='http://blocs.xtec.cat/dclfdm/' target='_blank'>Defensa contra les forces del mal</a>.<br/><br/>Gràcies a tots els que heu passat per aquí a deixar-hi els vostres comentaris, els vostres dubtes, les vostres reclamacions i, fins i tot, en alguns casos, la vostra amargura (sentiment ben humà que no us puc retreure). Sereu els benvinguts a la nova aula.<br/></div><br /><br /><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-4832820564660508102009-05-31T09:42:00.001+02:002009-05-31T09:42:55.278+02:00Preparant l'estiu: curs d'anglès accelerat<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><blockquote>Three witches watch three Swatch watches.<br/>Which witch watch which Swatch watch?</blockquote><br /><br /><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com28tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-42262074703186817572009-05-24T19:22:00.001+02:002009-05-24T19:22:54.109+02:0025 de maig, dia de l'orgull friqui<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div style='text-align: justify;'><br/>Per als pocs que potser encara no ho saben, el 25 de maig de 1977 es va estrenar la primera pel·lícula de la saga Star Wars (el IV episodi, una numeració que va deixar perplex més d'un espectador). Amb aquesta excusa, uns quants anys més tard es va començar a celebrar el "Dia de l'Orgull Friqui", una manera de reivindicar públicament el gust per algunes obres de ficció mal vistes per la crítica oficial (o per la cultura oficialista i burrocràtica, curta de gambals).<br/><br/>Any rere any, aquesta celebració va guanyant seguidors entre els adeptes, no només a Star Wars, sinó també a Start Trek, Battlestar, The Lord of the Rings, Harry Potter, Disco World i moltes altres novel·les i pel·lícules que presenten, com a principal punt en comú, basar-se en la fantasia més lliure i més poc acomplexada. I aquesta moda a arribat a tal punt que, segons alguns, avui en dia la cosa més friqui és declarar-se no friqui. Ho puc comprendre: sempre que algú es declara "normal" davant de mi, el miro amb la curiositat de l'entomòleg que acaba de descobrir una nova espècie d'aranya capaç de convertir-se en crisàlide i, posteriorment, en elefant.<br/><br/><div style='text-align: center;'><img src='http://farm4.static.flickr.com/3406/3560194876_54354e1f50.jpg?v=0' style='max-width: 800px;'/><br/></div><br/><br/>Personalment, entenc aquest dia com un homenatge a la ficció, a la creativitat i a la capacitat humana de deixar-se seduir per la meravella.<br/><br/>I vosaltres, de què sou friquis?<br/></div><br /><br /><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-83783616151725011082009-05-19T10:00:00.005+02:002009-05-19T10:21:32.100+02:00La cacera del tresor: Maria-Mercè Marçal<blockquote>A l'atzar agraeixo tres dons:<br />haver nascut dona,<br />de classe baixa<br />i nació oprimida.<br /><br />I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.<br /><br /><br />Maria-Mercè M<span style="font-size:85%;">ARÇAL</span>. <span style="font-style: italic;">Cau de llunes</span></blockquote><br /><br /><h4>Presentació</h4><br /><br /><div style="text-align: left;"><img src="http://www.escriptors.cat/autors/marcalmm/interior.jpg" />Avui encetem l'estudi de Maria-Mercè Marçal, una de les autores més importants de finals del segle XX; abans de llegir i comentar la seva obra <span style="font-style: italic;">Bruixa de dol</span>, ens cal conèixer alguns detalls de la seva vida que estan íntimament relacionts amb la seva obra.<br /></div><br />Però aquesta aproximació, en lloc de basar-la en una explicació tradicional, la fareu de manera autònoma (una mica dirigida): el professor us passarà un qüestionari sobre la nostra autora; l'haureu de respondre consultant els enllaços que teniu a continuació.<br /><br /><br /><h4>Enllaços</h4><br /><br /><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Merc%C3%A8_Mar%C3%A7al">Maria-Mercè Marçal (1)</a><br /><a href="http://www.uoc.edu/lletra/noms/mmmarcal/">Maria-Mercè Marçal (2)</a><br /><a href="http://www.escriptors.cat/autors/marcalmm/pagina.php?id_sec=27">Maria-Mercè Marçal (3)</a>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-27234349938078275232009-04-22T20:20:00.002+02:002009-04-24T16:56:56.174+02:00El drac o sant Jordi?<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div style='text-align: justify;'><br/>A Catalunya, relacionem el drac i sant Jordi amb la festa del llibre i de la rosa; no us heu preguntat mai qui dels dos és què dels dos? És sant Jordi el llibre i el drac és la rosa? O el llibre és el drac i el santet és la flor? Jo hi tinc la meva pròpia opinió, basada en uns arguments que, per a mi, són vàlids; però, vosaltres, què en penseu? i per què ho penseu?<br/><br/><div style='text-align: center;'><img src='https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg42FGeEPwEuwOElgfdg-y3vuQ6f1qy_l4qCWIAruiUelaWODDYsrwf1UIEZIs7238xyc7r2Vct3EBEpB25JSG85k2oSKqFuU13bo4brEwM8MWG5SfVCdeiThGiWVqF6TZPwT4YShn2TLY/?imgmax=800' style='max-width: 800px;'/><br/></div><br/>Hi ha mig punt en joc per al millor text argumentatiu. Data límit, diumenge, 26 d'abril a la mitjanit. Deixeu el text com a comentari i signeu amb el nom real, si us plau. Oferta vàlida per a 4t d'ESO i 1r de BAT A.<br/><br/></div><br /><br /><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com23tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-74912844867464820442009-04-14T14:00:00.000+02:002009-04-14T14:00:01.149+02:00Montserrat Roig<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><br/><br/><a href='http://www.tv3.cat/videos/206790278' target='_blank'>Vídeo</a><br/><br/><a href='http://www.tv3.cat/videos/206790278/Montserrat-Roig-Retrat-duna-mirada#' target='_blank'>Vídeo</a><br/></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-38909365133386630132009-04-13T22:51:00.002+02:002009-04-13T22:55:56.744+02:00BAT 1 A: dimarts, 14 d'abril<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div style='text-align: justify;'>Com que el Google Calendar està fent el burro i no em deixa actualitzar l'anotació per demà (és, encara, una versió beta, aquestes coses són normals), us apunto directament el programa:<br /><br /><ol><li>Acabar la introducció a la Renaixença (<a target='_blank' href='http://dclfdm.blogspot.com/2009/04/de-la-illustracio-al-romanticisme.html'>De la Il·lustració al Romanticisme</a>), centrant-nos en els aspectes del Romanticisme que donaran lloc a la Renaixença.</li><li>Comentaris al voltant de l'article "Lectura", de Joan Fuster.</li></ol><br />Feina per divendres:<br /><ol><li>Lliurament dels esquemes sobre la Renaixença (unitat 3, apartat 1).</li></ol><br />Espero que haureu agafat força durant les vacances.</div><br/><br/><div class='zemanta-pixie'><img src='http://img.zemanta.com/pixy.gif?x-id=1f3162cd-ff98-8c25-aec1-0782dd18fcf6' class='zemanta-pixie-img'/></div><br /><br /><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-12386794229701443302009-04-12T09:39:00.001+02:002009-04-12T09:39:34.214+02:00Corín Tellado<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div style='text-align: justify;'>Ahir va faltar <a target='_blank' href='http://es.wikipedia.org/wiki/Cor%C3%ADn_Tellado'>Corín Tellado</a>. Com que només es moren els bons, els mitjans de comunicació, dominats tradicionalment per crítics que li eren hostils, van fer un breu repàs per la seva carrera. Que si va escriure tans llibres, que si la van traduir a tantes llengües, que si era la autora en llegua castellana més llegida després de Cervantes. Però crec que no trobareu el seu nom ni als llibres de text (tebeos) de l'ensenyament obligatori ni a gaires manuals universitaris d'història de la literatura.<br/><br/>No recordo haver llegit mai cap de les seves novel·les rosa; però, de fa molts anys, defenso la literatura "de quiosc" i en valoro els efectes. Sempre poso l'exemple del meu avi, que va començar llegint novel·les de l'oest (sí, de l'estil de <a target='_blank' href='http://es.wikipedia.org/wiki/Marcial_Lafuente_Estefan%C3%ADa'>Marcial Lafuente Estefanía</a>) i és l'única persona de qui estic segur que va llegir tant el Quixot com el Tirant, perquè vaig veure personalment com els llegia; i és el meu principal referent com a lector.<br/><br/>I, davant del seu òbit, em vénen al cap dues reflexions. La primera, la gran importància que tenen, com a creadors de lectors, els autors d'aquestes obres populars tan abominades per la crítica —què dèieu de la <a target='_blank' href='http://ca.wikipedia.org/wiki/J._K._Rowling'>J. K. Rowling</a>?<br/><br/>I, la segona, la necessitat de revifar aquests gèneres —els de la literatura de quiosc: novel·la rosa, policíaca, de ciència ficció— en català si volem revifar la lectura en la nostra llengua —si volem evitar l'extinció de la nostra llengua. Una iniciativa en aquest sentit es va dur a terme cap als anys 80 o 90, però crec que va tenir un èxit insuficient.<br/><br/>El que està clar és que, amb mesures com les lectures escolars obligatòries, no anirem enlloc: no s'obté cap plaer d'una obligació.</div><br /><br /><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-76445070511960519512009-04-11T21:20:00.001+02:002009-04-11T21:20:42.297+02:00Recursos didàctics<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div style='text-align: justify;'><br/>Us presento una petita col·lecció de llocs on podeu trobar diversos recursos didàctics. En un principi, havia pensat enllaçar només llocs relacionats amb l'ús de la llengua, però, al final, m'ha semblat que també us podia venir bé algun de més general.<br/><br/><dl><br/><dt><a target='_blank' href='http://antalya.uab.es/gab-llengua-catalana/web_argumenta_obert/index.html'>Argumenta</a></dt><br/><dd>Consells sobre com prendre apunts, com elaborar un fitxa, un resum o un tema, com preparar una exposició oral o un examen, i sobre moltes altres habilitats que necessita dominar un estudiant. De la Universitat Autònoma de Barcelona.</dd><br/><dt><a target='_blank' href='http://salc.upf.edu/'>SALC</a></dt><br/><dd>Servei d'Autoformació en Llengua Catalana. Exercicis autocorrectius sobre ortografia, gramàtica, vocabulari. Cal registrar-se abans (registre gratuït). De la Universitat Pompeu Fabra.</dd><br/><dt><a target='_blank' href='http://www.parla.cat/pres_catalaenlinia/AppPHP/login/index.php?lang=ca'>Parla.cat</a></dt><br/><dd>Cursos de català de diversos nivells. La inscripció en la modalitat lliure és gratuïta (de moment). Sota els auspicis de <a href='http://www.parla.cat/pres_catalaenlinia/AppPHP/login/home.php?on=curs&lang=ca#'>Consorci per a la Normalització Lingüística</a> i <a href='http://www.parla.cat/pres_catalaenlinia/AppPHP/login/home.php?on=curs&lang=ca#'>Institut Ramon Llull</a>.</dd><br/><dt><a target='_blank' href='http://www.intercat.cat/speakcat/index.html'>Speakc@at</a></dt><br/><dd>Curs de català per a estrangers. Potser coneixeu a algú a qui pugui anar bé.</dd><br/><dl><br/><br/></dl></dl></div><br /><br /><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-38590991374216211122009-04-03T20:20:00.002+02:002009-04-03T20:43:12.798+02:00De la Il·lustració al Romanticisme<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'>[Introducció a la Renaixença. Vist a classe el 3 d'abril.<br/><br/><br/><h4>Cronologia<br/></h4><ul><li>Il·lustració, s. XVIII</li><li>Romanticisme, primera meitat del s. XIX</li></ul><br/><h4>Característiques generals<br/></h4><table cellpadding='4' border='1'><tbody><tr><th>Il·lustració</th><th>Romanticisme</th></tr><tr><td>Predomini de la raó</td><td>Predomini del sentiment</td></tr><tr><td>Utilitat, sentit pràctic</td><td>Bellesa, valor estètic</td></tr><tr><td>Societat</td><td>Individu</td></tr><tr><td>Ordre</td><td>Llibertat</td></tr></tbody></table><br/><br/><h4>Característiques estètiques<br/></h4><table cellpadding='4' border='1'><tbody><tr><th>Il·lustració</th><th>Romanticisme</th></tr><tr><td>Unitat d'acció, de temps i de lloc (teatre)</td><td>Diversitat d'acció, de temps i d'espai</td></tr><tr><td>Unitat d'estil; isometria</td><td>Barreja de prosa i vers; polimetria</td></tr><tr><td>Rima consonant</td><td>Rima assonant</td></tr><tr><td>Versos d'art major</td><td>Versos d'art menor</td></tr></tbody></table><br/><br/><h4>Temàtica<br/></h4><table cellpadding='4' border='1'><tbody><tr><th>Il·lustració</th><th>Romanticisme</th></tr><tr><td>Prototipus ordinadors (Robinson Crusoe)</td><td>Prototipus rebels (Prometeu, don Joan)</td></tr><tr><td>Dia, llum, ciutats, palaus</td><td>Nit, foscor, boscos, ruïnes</td></tr><tr><td>Realisme; valors educatius i moralitzants</td><td>Fantasia (fantasmes, supersticions)</td></tr><tr><td>Mitologia clàssica</td><td>Lit. Medieval; exotisme; lit. Popular</td></tr><tr><td>Llatí, grec</td><td>Llengües vernacles</td></tr></tbody></table><br/><br/><br/><h4>Autors i obres del Romanticisme<br/></h4><ul><li><il>Mary W. Shelley. <i>Frankenstein o el modern Prometeu</i></il></li><li><il>Lord Byron</il></li><li><il>John Polidori. <i>El vampir</i></il></li><li><il>Edgar Allan Poe. <i>Històries extraordinàries</i></il></li><li><il>Gustavo Adolfo Bécquer. <i>Rimas y leyendas</i></il></li><li><il>José Zorrila. <i>Don Juan Tenorio</i></il></li><li><il>José de Espronceda. <i>La canción del pirata</i></il></li><li><di>Mariano José de Larra. <i>Artículos</i></di></li></ul><di><br/><br/><br/><br/><br/><di/></di><br /><br /><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-27536017620667247162009-04-03T08:26:00.001+02:002009-04-03T08:26:51.499+02:00El retorn del professor Snape<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div style='text-align: justify;'>Sembla el títol d'una pel·lícula de terror i, tanmateix, ho és.<br/><br/>Bromes a banda, ja estic per aquí una altra volta. Amb alguns petits canvis al bloc: he activat el control previ dels missatges (hi ha gent que no dóna per a més, què hi farem) i vull assajar un sistema d'agenda pública; açò darrer, de moment, només amb els de BAT, i, si veiem que resulta útil, em plantejaria aplicar-ho a tots els grups.<br/><br/>I, ara, prepareu-vos per al terrible, terrorífic, aterridor, tercer trimestre.<br/><br/>Que no, que és broma.<br/><br/>Bé, potser no del tot.</div><br /><br /><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-70300471858943668662009-04-02T13:31:00.003+02:002009-04-02T13:50:54.686+02:00BAT 1 A: calendari<iframe src="http://www.google.com/calendar/embed?height=600&wkst=2&hl=ca&bgcolor=%23ffffff&src=fgiimv1psa38gpuqg3r7fevnpo%40group.calendar.google.com&color=%230D7813&ctz=Europe%2FMadrid" style=" border:solid 1px #777 " width="400" height="600" frameborder="0" scrolling="no"></iframe>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-57226972130378794952009-03-19T21:15:00.003+01:002009-03-19T21:42:13.465+01:00Microsoft Internet Explorer 8 no està en català<div align="justify">Acaben de publicar la versió 8 de l'Internet Explorer, el navegador de Microsoft. Si us passeu per la <a href="http://www.microsoft.com/windows/internet-explorer/worldwide-sites.aspx">pàgina web des d'on us el podreu descarregar</a> (si us agrada el risc), observareu que no hi ha versió en català. És curiós, perquè fa molt pocs dies que la Microsoft va rebre un <a href="http://www.softcatala.org/softcatal%C3%A0_expressa_la_seva_perplexitat_davant_latorgament_microsoft_del_premi_la_promoci%C3%B3_de_la_rea">premi per la seva atenció al plurilingüisme a l'estat espanyol</a>; entre els patrocinadors del premi estava la Generalitat Catalana, veges tu quines coses.<br /><br />En canvi, al programari lliure les coses són ben diferents: avui mateix també s'ha fet pública la versió 2.26 de l'entorn d'escriptori <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Gnome">Gnome</a> (en entorn de treball dels sistemes GNU/Linux, BSD, Solaris i altres derivats d'Unix), i Softcatalà, també avui, n'ha presentat <a href="http://www.softcatala.org/softcatal%C3%A0_presenta_la_traducci%C3%B3_al_catal%C3%A0_de_lescriptori_gnome_226">la traducció al català</a>. Sense retards, com en qualsevol llengua normal.<br /></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-75271554176416135752009-03-18T22:36:00.003+01:002009-03-18T23:25:46.467+01:00Vaga del 19 de març<div xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"><div align="justify">Continuo de llicencia. Això, però, no és cap obstacle per fer vaga avui, 19 de març: jo i aquest bloc fem vaga en defensa de la educació.<br /></div><br /><ul><li>No estic d'acord amb la retallada dels pressupostos dels centres.</li><li>No estic d'acord amb l'augment d'hores lectives per als professors, que anirà en detriment del temps que podem dedicar a preparar-les.</li><li>No estic d'acord amb la idea de deixar que les empresses de l'entorn puguin influir en la manera de treballar als centres.</li><li>No estic d'acord amb la retallada de recursos per atendre els casos individuals que ho requereixen.</li><li>No estic d'acord amb el retard en les millores de les instal·lacions TIC.</li><li>No estic d'acord amb el retard que pateix el projecte Linkat i amb el nul suport que es dedica a la migració a programari lliure.</li><li>No estic d'acord amb el suport que s'està donant al programari privatiu: els diners de l'educació pública no s'haurien de dedicar a fer promoció dels productes de la Microsoft, ni menys encara a assumir la cultura de la còpia pirata de programari.</li><li>No estic d'acord amb un sistema que predica l'atenció individual, però que acaba oferint el clàssic "cafè per tothom": escolarització fins al 16 anys pels que volen estudiar i pels que no volen, pels que valen per estudiar i pels que no hi valen.</li><li>No estic d'acord amb els xanxullos amb que ens pressiona l'administració per tal de maquillar les xifres de fracàs escolar, i que no són sinó una gran estafa social, ja que ens obliguen o donar el graduat a pobres joves que no saben ni escriure correctament llurs noms i cognoms.</li><li>No estic d'acord amb un sistema que m'obliga a dedicar més hores a emplenar fulls i fulls de nul·litats burocràtiques que no pas a preparar les meves classes.<br /></li></ul>Penso que amb aquestes raons hi ha prou per justificar una vaga. Tanmateix, n'afegirè una altra:<br /><ul><li>No estic d'acord amb el sistema feixista amb què han fet fora els estudiants de la Universitat.<br /></li></ul><div class="zemanta-pixie"><img src="http://img.zemanta.com/pixy.gif?x-id=3c6ec14c-e52e-4f98-9944-93e839cc6b66" class="zemanta-pixie-img" /></div><br /><br />I demà, a les 12.00, hi ha manifestació a Tarragona, des de la Plaça de la Imperial Tarragona fins al C/ Sant Francesc.<br /><br /><p class="scribefire-powered">Powered by <a href="http://www.scribefire.com/">ScribeFire</a>.</p></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-62762437023061533712009-02-28T13:53:00.001+01:002009-02-28T13:53:34.471+01:00Llicència<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div align='justify'>En efecte, els rumors no menteixen: durant el mes de març, no apareixeré per l'institut. No estic de baixa, però, sinó de llicència.<br/><br/>Durant aquest mes, el meu substitut continuarà les classes amb tota normalitat, així com els controls, pocs, que hi ha pendents. I no us confieu: us vigilaré de ben a prop.<br/><br/><br/><div align='center'><img src='https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcXksWn4B2X7HFJwVfKYuRkvVJJhWD4g-EQS7W9votcjpbX27so7c_WhTQYylS9bk_depGUg6Ou2PE_fkTVJYc6fV5_0yneoN0VEVVcp-gn4Vxwj9-zI7lztMm6JQ7LosVLJHWRWQfcQY/?imgmax=800' style='max-width: 800px;'/><br/></div></div><br/><br/><div class='zemanta-pixie'><img src='http://img.zemanta.com/pixy.gif?x-id=4cb39a4c-c307-4257-b87a-87b3e753b947' class='zemanta-pixie-img'/></div><br /><br /><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-13122981700481408092009-01-20T07:46:00.002+01:002009-01-20T07:56:06.754+01:00VAE: textos paral·lelsAbans de comentar alguns dels poemes de Vicent Andrés Estellés, ens caldria llegir alguns textos d'altres autors que li van servir de referència:<br /><br /><br />Joan Fuster, "Criatura dolcíssima"<br /><a href="http://www.uoc.edu/lletra/especials/folch/fuster.htm">[http://www.uoc.edu/lletra/especials/folch/fuster.htm]</a><br /><br />Garcilaso de la Vega, "Égloga I"<br /><a href="http://users.ipfw.edu/jehle/poesia/egloga1.htm">[http://users.ipfw.edu/jehle/poesia/egloga1.htm]</a><br /><br />Ramon Llull, "Cant de Ramon"<br /><a href="http://www.rialc.unina.it/89.10.htm">[http://www.rialc.unina.it/89.10.htm]</a><br /><br />Bona lectura.Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-71018218668011753832009-01-08T23:37:00.000+01:002009-01-09T00:19:54.336+01:00Un suspens ben merescut<div xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"><div align="justify">Hi ha molts motius per merèixer un suspens: fer un mal examen, no fer cap examen, no haver fet els deures, tenir una actitud negativa... En general, hom mereix un suspens per no haver fet el que tocava. El suspens que escriuria avui amb un retolador vermell de punta ben gruixuda, però, no és com els que sovint em veig obligat a administrar: seria un suspens a nivell humà.<br /><br />Avui, primer dia de classe després de les vacances de Nadal, he fet el que solen fer molts professors: he preguntat als meus alumnes què els havia cagat el tió; no és tracta de curiositat morbosa, sinó professional: qualsevol estudiant de psicologia us parlarà durant hores i hores del valor educatiu del joc i de com les joguines ajuden a construir i a formar la persona que arribarà a ser el nen.<br />Les respostes, ai!, han estat dramàtiques: qualsevol dels meus alumnes havia rebut regals per valor de més de cent euros (crisi? quina crisi?); hi mancava, però, alguna cosa, i alguna cosa important. De manera que els ho he preguntat directament, no fos cas que se'ls hagués oblidat parlar-ne: "i quants llibres us han regalat?"<br />Els meus alumnes, criatures innocents, inconscients i, a aquest pas, futurs ignorants integrals i analfabets funcionals, han començat a riure i a respondre: "Cap!" "Zero!" "Ningun!" "Cap ni un!" Fins i tot hi ha hagut qui m'ha argumentat que, ells, si els regalaven un llibre, l'agafaven amb dos dits, el miraven per davant, el miraven per darrere i el deixaven en un calaix per sempre més. Per un moment, m'ha semblat estar assistint a l'escenificació d'un capítol de <em>Pinotxo</em>.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.proteinpower.com/drmd_blog/wp-content/uploads/2007/11/pumpkin2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 323px; height: 314px;" src="http://www.proteinpower.com/drmd_blog/wp-content/uploads/2007/11/pumpkin2.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br />I és aquí on arriben els suspensos. Sí, els suspensos presents i futurs d'aquests alumnes que, per manca de pràctica lectora, no saben (ni sabran mai) interpretar correctament les instruccions d'un examen (de les preguntes de l'examen no cal ni parlar-ne). Però, sobretot, i aquest és el que jo tenia en ment quan escrivia el títol, aquí arribaria el suspens dels pares; perquè, no ens enganyem, uns pares que no regalen llibres als fills no mereixen aprovar l'examen del carnet de pares. Es mereixeran, això sí, els fills que tenen.<br /></div><br /><br /><p class="scribefire-powered">Powered by <a href="http://www.scribefire.com/">ScribeFire</a>.</p></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-7754708870512032922008-12-18T22:33:00.001+01:002008-12-18T22:33:42.055+01:00que / què: quan la gramàtica s'al·lia contra l'ortografia<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div align='justify'><h4 style='color: red;'>Introducció</h4><p>Una qüestió ortogràfica que sol crear problemes a molts parlants és distingir en quins casos cal escriure "que" i en quins cal escriure "què". Un grapat de categories diferents es barregen per totes dues bandes i confabulen en la creació d'un bon embolic. Tanmateix, només cal ser una mica metòdic per poder identificar-los; començarem per repassar els diversos "que" i continuarem amb els "què".</p><br/><h4 style='color: red;'>que: conjunció</h4><p>Pot introduir:</p><ul><li>oracions subordinades (<em>M'agrada que vinguis; Obri les finestres, que entri l'aire</em>)</li><li>el segon terme d'una comparació (<em>Era tan alt que no passava per la porta</em>).</li><li>el segon terme d'una indicació de diversitat (<em>No tinc més remei que contar-t'ho</em>).</li><li>un desig (<em>Que Déu et beneeixi</em>).</li><li>una interrogació emfàtica (<em>Que vindràs demà?</em>).</li></ul><p><strong>NOTA BENE</strong>: una conjunció no substitueix cap element de l'oració.<br/></p><br/><h4 style='color: red;'>que: pronom relatiu</h4><h5>Característiques</h5><ul><li>Introdueix una subordinada.</li><li>Substitueix un element ja aparegut (coses o persones; l'element substituït sol ser immediatament anterior al pronom).</li><li>Funciona com a S, CD o CCT.</li><li>No va precedit de cap preposició.</li></ul><br/><h5>Exemples</h5><ul><li style='font-style: italic;'>L'advocat, que era molt llest, es va equivocar.</li><li style='font-style: italic;'>La persona que has conegut és el meu germà.</li><li style='font-style: italic;'>El dia que vinguis parlarem de les vacances.</li></ul><h4>"el que": art + pron relatiu</h4><dl><dt>Equival a ”allò que”:</dt><dd style='font-style: italic;'>He considerat el que m'han dit sobre en Joan</dd><dt>Equival a ”aquell que”:</dt><dd>(s'obté per l'eliminació d'un substantiu)</dd><dd style='font-style: italic;'>Cal considerar tant la proposta del Govern com la que va fer l'oposició</dd></dl><p><strong>NOTA BENE</strong>: els altres usos de ”el que” són incorrectes.</p><br/><h4 style='color: red;'>que: adv i adj ponderatiu</h4><dl><dt>Adv. quantitatiu ponderatiu</dt><dd>(seguit d'un adjectiu, d'un verb o d'un SP)</dd><dd style='font-style: italic;'>Que bonic!</dd><dd style='font-style: italic;'> Que corren!</dd><dt>Adj. quantitatiu ponderatiu</dt><dd>(seguit d'un nom, amb o sense la preposició partitiva de)</dd><dd style='font-style: italic;'>Que gent hi ha!</dd><dd style='font-style: italic;'>Que d'animals que hi havia!</dd></dl><br/><h4 style='color: red;'>que: locucions conjuntives</h4><p>Ja que, encara que, sols que, només que, per bé que, amb que, malgrat que, salvant que, segons que, sense que, ultra que, abans que, després que, des que, d'ençà que, fins que, per tal que, a fi que, vist que, atès que, puix que, mentre que, com que, etc.</p><br/><h4 style='color: red;'>què: pronom interrogatiu</h4><h5>Característiques:</h5><ul><li>Equival a ”quina cosa” o a ”allò que”</li><li>Interrogacions directes i indirectes</li></ul><h5>Exemples:</h5><ul><li style='font-style: italic;'>Què farem demà?</li><li style='font-style: italic;'>Pregunta-li què farem demà.</li><li style='font-style: italic;'>Per què no véns demà? (=”per quin motiu”)</li><li style='font-style: italic;'>A què et dediques?</li></ul><br/><h4 style='color: red;'>P + què: pronom relatiu</h4><dl><dt>Si designa una cosa i va precedit d'una P:</dt><dd style='font-style: italic;'>El premi de què et vaig parlar</dd><dd style='font-style: italic;'>La ploma amb què escrivia Joanot Martorell</dd><dt>= ”la qual cosa”:</dt><dd style='font-style: italic;'>Han vençut, de què estan molt contents. (!)</dd><dd style='font-style: italic;'>Han vençut, per què estan molt contents.</dd></dl><br/><h4 style='color: red;'>què: substantiu</h4><dl><dt>El quid d'una qüestió, l'essència d'una qüestió:</dt><dd style='font-style: italic;'>Ja em direu el què. Volia saber el què.</dd><dt>Tots els detalls:</dt><dd style='font-style: italic;'>Volia saber el què i el com</dd><dt>Ser (o no ser) una cosa molt important:</dt><dd style='font-style: italic;'>No era un gran què.</dd></dl><br/><h4 style='color: red;'>que / què: resum</h4><table><tbody><tr style='font-weight: bold; text-align: center;'><td>QUE</td><td>QUÈ</td></tr><tr><td>conjunció</td><td>pronom interrogatiu</td></tr><tr><td>pron. relatiu (sense P)</td><td>P + pron. relatiu</td></tr><tr><td>art. + pron. relatiu</td><td>substantiu</td></tr><tr><td>ponderatiu (adj, adv)</td><td/></tr><tr><td>locucions conjuntives</td><td/></tr></tbody></table><br/><h4 style='color: red;'>Exercicis</h4><p>L'home _____ hem trobat aquest matí.<br/>De _____ parlaven?<br/>L'any _____ es va casar ta germana.<br/>L'assumpte de _____ m'han parlat.<br/>El martell amb _____ hem clavat els claus.<br/>Ell ens ha deixat, _____ és la cosa pitjor _____ ens podia succeir.<br/>L'assumpte de _____ m'han parlat.<br/>Per _____ plores?<br/>No sé _____ vol.<br/>Fes el _____ et plagui.<br/>_____ dius?<br/>Era tan gran _____ no cabia a la caixa.<br/>Digueu-me de _____ heu tractat.<br/>No tenia altra companyia _____ les feres.<br/>I la gent, espera _____ espera.<br/>_____ bonic!<br/>Ja em direu el _____.<br/>_____ lluny es veuen!<br/>_____ gent _____ hi ha!<br/>No m'agrada _____ surtis tan tard.</p><br/><p><br/><br/><br/><br/></p><br/><h4 style='color: red;'>Solucions</h4><p>L'home que hem trobat aquest matí.<br/>De què parlaven?<br/>L'any que es va casar ta germana.<br/>L'assumpte de què m'han parlat.<br/>El martell amb què hem clavat els claus.<br/>Ell ens ha deixat, que és la cosa pitjor que ens podia succeir.<br/>L'assumpte de què m'han parlat.<br/>Per què plores?<br/>No sé què vol.<br/>Fes el que et plagui.<br/>Què dius?<br/>Era tan gran que no cabia a la caixa.<br/>Digueu-me de què heu tractat.<br/>No tenia altra companyia que les feres.<br/>I la gent, espera que espera.<br/>Que bonic!<br/>Ja em direu el què.<br/>Que lluny es veuen!<br/>Que gent que hi ha!<br/>No m'agrada que surtis tan tard.</p></div><br /><br /><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-84028104916025925722008-12-15T19:02:00.003+01:002008-12-16T12:41:37.791+01:00Cerca del tresor - La postguerra espanyola (II): la manipulació educativa<div align="justify"><br />Continuem investigant el tipus de societat que la dictadura franquista va voler imposar, així com els mètodes amb què ho va intentar. Avui tractarem d'esbrinar alguna cosa més sobre la participació de la <span style="font-style: italic;">Sección Femenina</span> en aquestes manipulacions.<br /><br /><br /><img style="max-width: 800px;" src="http://blocs.xtec.cat/mariaclara/files/2008/01/colegio42.jpg" /><br /><br /><br /><h4 style="color: rgb(255, 102, 0);">Les deu preguntes</h4><ol><li>El franquisme va retirar del sistema educatiu tots els professors que no van poder aportar un certificat d'adhesió al règim, condemnant molts docents a la misèria i creant un gran dèficit de professionals de l'educació; com va suplir aquest dèficit? d'on va obtenir els nous educadors?</li><li>El franquisme va eliminar la coeducació, un dels avenços de la República, i va tornar a educar separadament nens i nenes; amb quins arguments justificava aquest canvi?</li><li>No només s'educava nens i nenes separadament, sinó que també se'ls impartien coneixements diferents; pots descriure tres diferències entre l'educació que rebien els nens i la que rebien les nenes?</li><li>La SF va tenir actuacions molt importants en ambients rurals en l'àmbit sanitari; pots comentar tres objectius de la SF en aquest camp?</li><li>Quines qualitats físiques preferia la SF en les infermeres? Què vol dir "figura pícnica"? Per què creus que es buscaven aquestes qualitats en les dones que havien de ser infermeres?</li><li>Els ideòlegs del franquisme associaven l'home i la dona a trets de caràcter ben diferents; en què es resumien aquests trets o característiques?</li><li>La SF impulsava la pràctica de l'esport entre les dones; quins tipus d'esport? amb quines finalitats? quin tipus de valors tractaven de difondre amb aquestes pràctiques?</li><li>De manera aproximada, quina era la proporció noies i nois escolaritzats en els estudis primaris (escola) i secundaris (batxillerat) entre 1940 i 1959? A què es devien aquestes diferències?</li><li>Passava el mateix amb els estudis de magisteri? Per què?</li><li>En els estudis tècnics, en quins camps hi havia més matrícula femenina? I en la universitat? Per què?</li></ol><br /><h4 style="color: rgb(255, 102, 0);">La gran pregunta</h4>Has fet un repàs a algunes característiques dels objectius educatius de la dictadura franquista: creus que alguna d'aquelles característiques encara és present en la societat actual? I en el sistema educatiu actual? Quines? Penses que la societat actual o el nostre sistema educatiu les reforcen, hi són indiferents o les rebutgen?<br /><br /><br /><h4 style="color: rgb(255, 102, 0);">Les teves pistes</h4><ul><li><a target="_blank" href="http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/46-leducacio-com-a-espai-de-poder/461-la-separacio-de-generes/">http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/46-leducacio-com-a-espai-de-poder/461-la-separacio-de-generes/</a></li><li><a target="_blank" href="http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/46-leducacio-com-a-espai-de-poder/462-leducacio-per-a-la-salut/">http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/46-leducacio-com-a-espai-de-poder/462-leducacio-per-a-la-salut/</a></li><li><a target="_blank" href="http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/46-leducacio-com-a-espai-de-poder/463-leconomia-domestica/">http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/46-leducacio-com-a-espai-de-poder/463-leconomia-domestica/</a></li><li><a target="_blank" href="http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/46-leducacio-com-a-espai-de-poder/464-la-presencia-de-la-dona-en-els-diferents-nivells-educatius/">http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/46-leducacio-com-a-espai-de-poder/464-la-presencia-de-la-dona-en-els-diferents-nivells-educatius/</a></li></ul><br /><br /></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-33722148897709947962008-12-09T12:42:00.004+01:002008-12-09T13:46:46.929+01:00Cerca del tresor - La postguerra espanyola (I): la Sección Femenina<div style="text-align: justify;">Anem a començar a estudiar la literatura catalana durant la postguerra espanyola. Sens dubte, ja coneixes algunes dades bàsiques sobre la Guerra Civil, però ara et cal aprofundir en els coneixements de la societat catalana després d'aquests fets. Avui començaràs a investigar un dels aspectes que més van marcar la societat durant aquells anys: la Sección Femenina. Començarem pel punts més bàsics i, com sempre, anirem complicant les preguntes.<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.guerracivil1936.galeon.com/FOTOS/FOTESP/seccionf.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 472px; height: 325px;" src="http://www.guerracivil1936.galeon.com/FOTOS/FOTESP/seccionf.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 102);font-size:130%;" >Les deu preguntes</span><br /><br /></div><ol style="text-align: justify;"><li>Qui va fundar, i en quin moment, la Sección Femenina? Dins de quin moviment se situava?</li><li>Quins altres moviments similars hi havia a Europa? (estat i moviment) Quins eren els seus líders i com van acabar?</li><li>Quina és la principal diferència (com a influència ideològica) entre la SF i altres organitzacions similars europees?</li><li>La SF idealitza una època del passat espanyol: quina i per què.</li><li>Quins arguments oposa la SF al liberalisme i al marxisme? (en resum)</li><li>La SF defensa un tipus de família: quin era el paper de la dona en aquesta família?</li><li>Quines mesures va emprar el règim franquista per relegar la dona al paper de mare i mestressa de casa?</li><li>El "Fuero del Trabajo" de 1938 alliberava a les de... què?</li><li>Quines eren les professions que, tot i requerir estudies, estaven ben vistes com a "professions femenines", fins i tot durant el primer període del franquisme? I per què estaven ben vistes?</li><li>El franquisme va qualificar de delicte alguns aspectes de la sexualitat que la església catòlica considerava (i considera) pecats: quins eren aquests delictes? </li></ol><div style="text-align: justify;"><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 102);font-size:130%;" >La gran pregunta</span><br /><br />A través de la Sección Femenina, la dictadura franquista va difondre un model de dona molt concret. Podries definir-ne els tres més importants? Creus que aquest model encara està vigent, o ha estat substituït per un altre?<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 102);font-size:130%;" >Les teves pistes</span><br /><br /><a href="http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/41-influencies/">http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/41-influencies/</a><br /><a href="http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/43-ideologia/">http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/43-ideologia/</a><br /><a href="http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/45-el-model-de-dona-de-la-seccion-femenina/451-la-dona-en-la-politica/">http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/45-el-model-de-dona-de-la-seccion-femenina/451-la-dona-en-la-politica/</a><br /><a href="http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/45-el-model-de-dona-de-la-seccion-femenina/452-la-dona-en-el-mon-laboral/">http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/45-el-model-de-dona-de-la-seccion-femenina/452-la-dona-en-el-mon-laboral/</a><br /><a href="http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/45-el-model-de-dona-de-la-seccion-femenina/453-la-sexualitat-de-la-dona/">http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/45-el-model-de-dona-de-la-seccion-femenina/453-la-sexualitat-de-la-dona/</a><br /><br /><br /></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-62765423701880172822008-12-08T18:26:00.001+01:002008-12-08T18:26:52.542+01:00Enllaços als blocs dels alumnes<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div align='justify'>Era un petit (eufemisme irònic per "gran, molt gran, enorme, descomunal, gairebé infinit") detall que havia quedat pendent: enllaçar els blocs de la classe per tal que tothom pugui llegir allò que els altres escriuen. Bé, doncs, ja està gairebé fet; observeu que algun dels enllaços no funciona i que no hi són presents alguns dels vostres blocs. Si em notifiqueu les absències i els errors, hi posaré remei el més aviat possible.<br/><br/><br/></div><br /><br /><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-30873372592448735402008-11-07T12:46:00.007+01:002008-11-30T18:08:22.451+01:00Temes per a l'exposició oral<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'>[Llengua i literatura catalana, 1r BAT A]<br /><br />Aquí teniu la llista dels possibles treballs per a l'exposició oral. A mesura que els aneu triant, els <strike>tatxaré</strike> perquè quedi clar quins estan ja agafats. Tanmateix, comproveu també si, en els comentaris, algun tema que jo no hagi tatxat encara, no hagi estat ja demanat per algun altre grup.<br /><br />Possibles temes:<br /><ol><li>L'occità a Llenguadoc</li><li><strike>Les trobairitz</strike></li><li><strike>La música dels trobadors i els trobadors actuals</strike></li><li><strike>Escenificació i exposició d'una pastorel·la</strike></li><li><strike>Proposta d'itinerari cultural per Llenguadoc</strike></li><li>Llibre de l'orde de cavalleria: com havien de ser i com eren realment els cavallers a l'època de Ramon Llull</li><li><strike>Tirant i els almogàvers: itineraris paral·lels // Tirant: itinerari d'un cavaller</strike></li><li><strike>Els personatges del <em>Tirant</em></strike></li><li><em>Tirant lo Blanc</em>: evolució del personatge principal</li><li>Els cavallers al <em>Tirant</em> i al <em>Llibre de l'orde de cavalleria</em>: similituds i diferències</li><li>Les armes dels cavallers (Tirant, Llibre de l'orde de cavalleria)</li><li><em>Tirant lo Blanc</em> i l'amor cortès</li><li><strike>Tirant i Carmesina: una relació real o fantàstica?</strike></li><li>L'erotisme al Tirant: versemblant o exagerat?<br /></li></ol>Consulteu aquesta pàgina fins haver acabat l'exposició, perquè aviat us hi afegiré algunes referències bibliogràfiques i alguns enllaços que us podrien fer profit.<br /><br /><br /><br /><br /><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-29742387090616555142008-11-05T23:49:00.006+01:002008-11-10T12:17:38.031+01:00Cerca del tresor: Víctor Català<div xmlns='http://www.w3.org/1999/xhtml'><div align='justify'>[Literatura catalana, 1r BAT]<br /><br /><br /><img src='http://www.lletra.com/noms/vcatala/img/victorcatala_vert.gif' style='max-width: 800px; float: left; margin-top: 10px; margin-bottom: 10px; margin-right: 30px;'/><br />Víctor Català és una de les autores més importants de la literatura catalana. Amagada sota un pseudònim masculí, alguns crítics van lloar el seu estil qualificant-lo de "mascle", fent referència, sobretot, a la força del seu llenguatge. En una època en què els autors tractaven de dignificar l'ofici de l'artista davant de la societat i, en conseqüència, quedaven una mica marginats, ella es va veure marginada per molts dels seus companys autors.<br /><br /><br /><br /><h4>La recerca</h4><ol><li>Com es deia Víctor Català? On i quan va néixer i morir?</li><li>En quin tipus de família va néixer?</li><li>Quin tipus d'educació va rebre?</li><li>Amb quins autors es va relacionar?</li><li>Quins premis va guanyar?</li><li>Quins gèneres va conrear?</li><li>Quines són les seves obres més destacades?</li><li>En els seus primers anys com a escriptora, va causar un escàndol amb una obra concreta: de quina obra es tractava?</li><li>Resumeix l'argument de l'obra anterior (tres línies).</li><li>Característiques més importants de l'obra de Víctor Català.</li></ol><br /><br /><h4>La gran pregunta</h4>Has aprofundit una mica en els aspectes més importants de Víctor Català; també n'estàs llegint una novel·la. Sabries, ara, relacionar les característiques de l'autora amb algun dels fragments que has llegit? Ço és, sabries trobar a <em>Solitud</em> passatges que poguessin exemplificar algunes de les característiques que has estudiat? Tria'n un parell de passatges i comenta quines característiques concretes de Víctor Català hi són presents.<br /><br /><br /><h4>Les pistes</h4><br /><a href='http://www.escriptors.cat/autors/albertc/' target='_blank'>http://www.escriptors.cat/autors/albertc/</a><br /><br /><a href='http://www.uoc.edu/lletra/noms/vcatala/' target='_blank'>http://www.uoc.edu/lletra/noms/vcatala/</a><br /><br /><a href='http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/novel.la-i-teatre/catala.html#Vida%20i%20obra/' target='_blank'>http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/novel.la-i-teatre/catala.html#Vida%20i%20obra/</a><br /><br /><a href='http://www.gaudiallgaudi.com/CL003%20Catala.htm' target='_blank'>http://www.gaudiallgaudi.com/CL003%20Catala.htm</a><br /><br /><a href='http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0001810' target='_blank'>http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0001810</a><br /><br /><a href='http://www.auques.cat/auques.php?auca=victorc' target='_blank'>http://www.auques.cat/auques.php?auca=victorc</a><br /><br /><br /><br /><br /><p style='margin-bottom: 0cm;'/><p style='margin-bottom: 0cm;'/></div><p class='scribefire-powered'>Powered by <a href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire</a>.</p></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-58207445717596814722008-09-28T19:06:00.001+02:002008-09-28T19:09:16.551+02:00Personalitzar Firefox<div align="justify"><a target="_blank" href="http://www.mozilla-europe.org/ca/"><img style="margin: 20px; float: left;" src="https://addons.mozilla.org/img/app-icons/firefox.png" /></a>He comentat que, per realitzar aquestes activitats amb les TIC, és preferible emprar el navegador <a target="_blank" href="http://www.mozilla-europe.org/ca/">Firefox</a>; els motius serien llarga cosa d'explicar:<br /><ul><li>és <a target="_blank" href="http://www.culturalliure.cat/llibre/programari-lliure-societat-lliure/definicio-programari-lliure/">programari lliure</a>: el podeu obtenir de manera gratuïta i usar-lo lliurement sense infringir cap llei o llicència d'ús;</li><li>està traduït al català (la versió per USB també es pot instal·lar en català, però el procediment no és dels més senzills);</li><li>disposa de corrector ortogràfic català per als quadres d'edició;<br /></li><li>és multiplataforma, ço és, el podeu obtenir per a diversos sistemes operatius: Windows, GNU/Linux, Mac OS...;</li><li>és més segur que altres navegadors;<br /></li><li>es pot personalitzar amb milers de complements (que hi afegeixen noves funcions), temes (que en modifiquen l'aspecte), connectors (que permeten mostrar continguts en diversos formats) i motors de recerca (que ens estalviaran haver d'accedir a pàgines com Google, Viquipèdia o el DIEC per engegar-hi una recerca).</li></ul>I d'això tractarem ara: del procediment per instal·lar-hi nous complements i de quins poden ser més útils per a la major part dels usuaris.<br /><br /></div><h3 align="justify">Instal·lar complements per al Firefox</h3><div align="justify"><a target="_blank" href="https://addons.mozilla.org/ca/firefox/"><img style="margin: 20px; float: right;" src="https://addons.mozilla.org/img/no-preview.png" /></a>El primer que cal fer és accedir a la <a target="_blank" href="https://addons.mozilla.org/ca/firefox/">pàgina dels complements de Firefox</a>.<br /><br />A la banda superior, immediatament sota el títol, hi trobarem el cercador de complements: si coneixem el nom del complement que volem instal·lar, l'escriurem al camp corresponent i farem clic sobre la icona de cercar. Si no el coneixem, podem escriure els mots que en defineixen la funció (sempre en anglès, <em>of course</em>); d'aquesta manera, accediríem a un llistat de complements que fan el mateix que el que estem cercant.<br /><br />Però també hi ha una altra opció: el menú vertical que hi ha a l'esquerra ens permet accedir als complements per categories; i així ho farem ara: clicarem sobre el requadre "Diccionaris i paquets d'idioma". Anirem a parar al llistat de diccionaris (en realitat, correctors ortogràfics); cercarem el del català i clicarem sobre l'enllaç.<br /><br />En pocs instants, hauríem d'arribar a la pàgina del complement que volem instal·lar. Hi trobarem informacions sobre l'autor o autors, indicacions sobre la versió actual, comentaris dels usuaris i algunes coses més. També hi trobarem un gran botó verd amb la indicació "Afegeix-lo al Firefox"; hi clicarem, veurem aparèixer una petita finestra i, després d'uns segons, se'ns permetrà clicar sobre el botó "Instal·la-ho ara". Una segona finestra ens informarà sobre el progrés de la descarràrega i de la instal·lació, sobra la comptatibilitat del complement amb la nostra versió del navegador i, finalment, ens demanarà reiniciar el Firefox per acabar el procés d'instal·lació; si volem afegir més complements, podem ignorar el missatge, tancar aquella finestra, repetir els passos fins haver instal·lat tots els que ens interessin i, en acabar, reiniciar Firefox.<br /><br /></div><h3 align="justify">Alguns complements útils i llurs enlaços directes</h3><div align="justify"><ul><li><a target="_blank" href="https://addons.mozilla.org/ca/firefox/addon/3369">Corrector ortogràfic català</a>: crec que ja l'han adaptat a la versió 3.0 i posteriors de Firefox.<br /></li><li><a target="_blank" href="https://addons.mozilla.org/ca/firefox/addon/1730">ScribeFire Blog Editor</a>: editor de blocs,: ens permet escriure i publicar els posts d'una manera més còmoda que si ho fem a través de l'editor web del servei elegit; abans d'usar-lo, ens demanarà l'adreça exacta del nostre bloc, el nostre nom d'usuari i la contrasenya (lògicament, no el farem servir a l'ordinador d'altri, només al nostre, o des del nostre llapis USB).</li><li><a target="_blank" href="https://addons.mozilla.org/ca/firefox/addon/77">Sage</a>: gestor de fils Atom i RSS; ens permet saber quins blocs (de la nostra llista) s'han actualitzat.</li><li><a target="_blank" href="https://addons.mozilla.org/ca/firefox/addon/2324">Session manager</a>: permet guardar i, posteriorment, obrir totes les pestanyes i finestres del Firefox que estan funcionant en un moment determinat, cosa útil quan hem d'apagar l'ordinador i volem continuar el treball més tard allà on el vam deixar; també ens permetrà reobrir una pestanya o finestra que em tancat involuntàriament.<br /></li><li><a target="_blank" href="https://addons.mozilla.org/ca/firefox/addon/201">DownThemAll!</a>: el millor complement per descarregar fitxers de la xarxa al directori de la vostra elecció.</li><li> <a target="_blank" href="https://addons.mozilla.org/ca/firefox/addon/2410">Foxmarks Bookmark Synchronizer</a>: si alguna volta se us han esborrat els enllaços que havíeu anat col·leccionant al llarg dels vostres viatges per la xarxa, amb aquest complement ho hauríeu evitat: us permet guardar una còpia de les adreces d'interès a un servidor d'Internet, sincronitzar-les (combinar-les) entre els Firefox de diversos ordinadors i recuperar-les en cas de pèrdua accidental.</li></ul>N'hi ha molts més, de complements: el fet de tractar-se de programari lliure permet que milers de programadors de tot el món participin aportant la seva contribució i millora al Firefox.<br /><br /></div><h3 align="justify">Els motors de cerca</h3><div align="justify"><a target="_blank" href="http://mycroft.mozdev.org/search-engines.html"><img style="max-width: 800px; float: left; margin-top: 10px; margin-bottom: 10px; margin-right: 10px;" src="http://mycroft.mozdev.org/images/sherlock-head.png" /></a>Probablement, ja haureu observat la presència, al cantó superior dret del Firefox, d'una finestra amb la icona de Google; si sou curiosos, haureu clicat sobre aquesta icona i haureu vist la llista desplegable de motors de recerca. Llur utilitat és senzilla i clara: no cal accedir a la pàgina que representen per fer-hi una recerca, és suficient triar el que ens interessi, escriure al quadre de text els mots a cercar i clicar sobre la icona de cerca, la petita lupa de la dreta.<br /><br />N'hi ha de molt útils, però on els podem obtenir?<br /><br />El projecte <a target="_blank" href="http://mycroft.mozdev.org/search-engines.html">Mycroft</a> [d'on ha sortit aquest nom?] és un bon punt per trobar-ne una bona pila, agrupats per temes. També a <a target="_blank" href="http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla/Motors_de_cerca">Softcatalà</a> en trobarem una altra col·lecció; en aquest cas, relacionants amb la llengua i la cultura catalanes: us recomano especialment els motors dels diccionaris (DIEC, Gran diccionari de la llengua catalana, Diccionari multilingüe de la llengua catalana).<br /><br /><br /></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-2411457014017257703.post-10489242004972977612008-09-26T21:31:00.001+02:002008-09-26T21:36:35.848+02:00La llegenda del cor menjat (vida de Guillem de Cabestany)<h3 align="justify">Activitat</h3><div align="justify"><img style="height: 180px; width: 125px; float: left; margin-top: 10px; margin-bottom: 10px; margin-right: 10px;" src="http://mix.fresqui.com/files/images/corazon_0.jpg" />A la pàgina 41 del llibre de text, activitat 2, se us demana llegir la vida de Guillem de Cabestany (anomenada també <em>Llegenda del cor menjat</em>) i identificar-hi tots els elements característics de l'amor cortès (que ja hem explicat). El text no apareix al llibre, de manera que us el enllaço a continuació. Abans, tanmateix, aprofitarem per comentar dos conceptes que no han aparegut fins ara a classe i que em penso que tampoc són al llibre: les <em>vidas e razos</em>.<br /><br />Hem explicat que les obres dels trobadors no eren poemes, sinó cançons, escrites per ser cantades amb acompanyament musical, per ser escoltades. Així, si una cançó deixava de ser popular, s'oblidava i es perdia per sempre. Afortunadament, a partir del segle XIII, hi va haver persones (trobadors, poetes, senyors, clergues) que es van interessar per aquestes obres i les van fer copiar per conservar-les; aquests manuscrits s'anomenen <strong>cançoners</strong>. Els cançoners solien organitzar-se amb criteris d'antològics: conservaven les millors composicions (segons el criteri de qui feia el cançoner) de cada autor, posaven juntes totes les cançons de cada trobador i, a més a més, abans de la primera cançó, solien incloure-hi la <em><strong>vida</strong></em> de l'autor: una petita biografia on, a més del nom, hi apareixien el seu origen geogràfic i el seu estament (si era un cavaller, un clergue, un rei o, fins i tot, un joglar que havia esdevingut trobador); en general, però, no són gaire fiables, ja que es componien a partir rumors no documentats (la que llegireu a continuació és clarament falsa).<br /><br />I, a continuació de les <em>vidas</em>, podien aparèixer les <em><strong>razos de trobar</strong></em>, ço és, els motius que havien impulsat aquella persona a composar cançons (o a composar algunes de les cançons), així com alguna característica de l'estil (si emprava el trobar lleu, el trobar clus o el trobar ric).<br /><br /></div><h3 align="justify">Propostes</h3><div align="justify">Una manera de familiaritzar-se amb l'edat mitjana seria llegir, durant el cap de setmana, quatre o cinc llibres de cavalleries o novel·les cavalleresques, trenta o quaranta cançons trobadoresques i un parell de manuals de 900 pàgines sobre aquesta època. Com que em penso que no tindreu temps per a tantes coses, em limitaré a suggerir-vos (de moment) la visió d'una pel·lícula fàcilment accessible.<br /><br /><div align="center"><img style="max-width: 800px; float: none;" src="http://elitepicturehost.com/up_imgs/img_b71beeb158991aa6888b2a4c00a296f5.jpg" height="192" width="314" /><br /><div align="justify">Probablement, tots heu vist ja <a target="_blank" href="http://www.imdb.com/title/tt0091605/"><em>El nom de la rosa</em></a>, basada en la novel·la homònima d'Umberto Eco. Eco és un gran medievalista i la seva novel·la està molt ben ambientada i molt ben documentada. El film, tot i que no és totalment fidel a l'obra original, no comet cap gran errada històrica (alguna de petita, sí), cosa que la converteix en un manera agradable d'assabentar-se de com es conservava la cultura cap al segle XIII; quins eren els moviments polítics de l'època; quines eren les tensions entre les tres grans ordres de l'Església Catòlica (benedictins, franciscans i dominicans), i què passava amb les famoses heretgies (no ho hem esmentat a classe, però la desfeta de Muret i la invasió de Llenguadoc per part dels senyors del nord havia estat justificada com una croada contra els <strong>albigesos</strong> [suggeriment: investigueu el tema i escriviu-hi alguna cosa]).<br /></div></div><br /></div><h3 align="justify">La llegenda del cor menjat (vida de Guillem de Cabestany)</h3><div align="justify">Seguiu <a target="_blank" href="http://ricardelmaster.blogspot.com/2005/10/la-vida-llegendria-dels-trobadors.html">aquest enllaç</a>; hi trobareu les vides (traduïdes al català) d'uns quants trobadors: Jaufre Rudel, Guillem de Berguedà, Guilhem de Sant Leidier, Peire Vidal, Guilhem de la Tor i Guillem de Cabestany (aquesta és la que aneu cercant).<br /><br />Ops, no cerqueu faltes d'ortografia en la llista de noms: he respectat la llengua original en cada cas.<br /><br /><h3>Un punt de partida</h3>Qui tingui una mica més de curiositat sobre el tema, pot començar a investigar per <a target="_blank" href="http://www.uoc.edu/lletra/tematica/trobadors/">aquesta pàgina</a> de la UOC.<br /></div>Severushttp://www.blogger.com/profile/11477537776795062260noreply@blogger.com0