Defensa contra les forces del mal

Ens traslladem

2009-09-30T18:01:00.001+02:00

Després de dos anys, aquest bloc acaba aquí les seves funcions. Ha estat un experiment interessant, amb resultats que no sempre han estat els que jo esperava (hauré de treballar una mica més la clarividència), però, en conjunt, positius. No és un punt i final, però: continuarem la tasca a Defensa contra les forces del mal.

Gràcies a tots els que heu passat per aquí a deixar-hi els vostres comentaris, els vostres dubtes, les vostres reclamacions i, fins i tot, en alguns casos, la vostra amargura (sentiment ben humà que no us puc retreure). Sereu els benvinguts a la nova aula.

Preparant l'estiu: curs d'anglès accelerat

2009-05-31T09:42:00.001+02:00

Three witches watch three Swatch watches.
Which witch watch which Swatch watch?

25 de maig, dia de l'orgull friqui

2009-05-24T19:22:00.001+02:00

Per als pocs que potser encara no ho saben, el 25 de maig de 1977 es va estrenar la primera pel·lícula de la saga Star Wars (el IV episodi, una numeració que va deixar perplex més d'un espectador). Amb aquesta excusa, uns quants anys més tard es va començar a celebrar el "Dia de l'Orgull Friqui", una manera de reivindicar públicament el gust per algunes obres de ficció mal vistes per la crítica oficial (o per la cultura oficialista i burrocràtica, curta de gambals).

Any rere any, aquesta celebració va guanyant seguidors entre els adeptes, no només a Star Wars, sinó també a Start Trek, Battlestar, The Lord of the Rings, Harry Potter, Disco World i moltes altres novel·les i pel·lícules que presenten, com a principal punt en comú, basar-se en la fantasia més lliure i més poc acomplexada. I aquesta moda a arribat a tal punt que, segons alguns, avui en dia la cosa més friqui és declarar-se no friqui. Ho puc comprendre: sempre que algú es declara "normal" davant de mi, el miro amb la curiositat de l'entomòleg que acaba de descobrir una nova espècie d'aranya capaç de convertir-se en crisàlide i, posteriorment, en elefant.

Personalment, entenc aquest dia com un homenatge a la ficció, a la creativitat i a la capacitat humana de deixar-se seduir per la meravella.

I vosaltres, de què sou friquis?

La cacera del tresor: Maria-Mercè Marçal

2009-05-19T10:00:00.005+02:00

A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa
i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria-Mercè MARÇAL. Cau de llunes

Presentació

Avui encetem l'estudi de Maria-Mercè Marçal, una de les autores més importants de finals del segle XX; abans de llegir i comentar la seva obra Bruixa de dol, ens cal conèixer alguns detalls de la seva vida que estan íntimament relacionts amb la seva obra.

Però aquesta aproximació, en lloc de basar-la en una explicació tradicional, la fareu de manera autònoma (una mica dirigida): el professor us passarà un qüestionari sobre la nostra autora; l'haureu de respondre consultant els enllaços que teniu a continuació.

Enllaços

Maria-Mercè Marçal (1)
Maria-Mercè Marçal (2)
Maria-Mercè Marçal (3)

El drac o sant Jordi?

2009-04-22T20:20:00.002+02:00

A Catalunya, relacionem el drac i sant Jordi amb la festa del llibre i de la rosa; no us heu preguntat mai qui dels dos és què dels dos? És sant Jordi el llibre i el drac és la rosa? O el llibre és el drac i el santet és la flor? Jo hi tinc la meva pròpia opinió, basada en uns arguments que, per a mi, són vàlids; però, vosaltres, què en penseu? i per què ho penseu?

Hi ha mig punt en joc per al millor text argumentatiu. Data límit, diumenge, 26 d'abril a la mitjanit. Deixeu el text com a comentari i signeu amb el nom real, si us plau. Oferta vàlida per a 4t d'ESO i 1r de BAT A.

Montserrat Roig

2009-04-14T14:00:00.000+02:00

Vídeo

Vídeo

BAT 1 A: dimarts, 14 d'abril

2009-04-13T22:51:00.002+02:00

Com que el Google Calendar està fent el burro i no em deixa actualitzar l'anotació per demà (és, encara, una versió beta, aquestes coses són normals), us apunto directament el programa:

Acabar la introducció a la Renaixença (De la Il·lustració al Romanticisme), centrant-nos en els aspectes del Romanticisme que donaran lloc a la Renaixença.
Comentaris al voltant de l'article "Lectura", de Joan Fuster.

Feina per divendres:

Lliurament dels esquemes sobre la Renaixença (unitat 3, apartat 1).

Espero que haureu agafat força durant les vacances.

Corín Tellado

2009-04-12T09:39:00.001+02:00

Ahir va faltar Corín Tellado. Com que només es moren els bons, els mitjans de comunicació, dominats tradicionalment per crítics que li eren hostils, van fer un breu repàs per la seva carrera. Que si va escriure tans llibres, que si la van traduir a tantes llengües, que si era la autora en llegua castellana més llegida després de Cervantes. Però crec que no trobareu el seu nom ni als llibres de text (tebeos) de l'ensenyament obligatori ni a gaires manuals universitaris d'història de la literatura.

No recordo haver llegit mai cap de les seves novel·les rosa; però, de fa molts anys, defenso la literatura "de quiosc" i en valoro els efectes. Sempre poso l'exemple del meu avi, que va començar llegint novel·les de l'oest (sí, de l'estil de Marcial Lafuente Estefanía) i és l'única persona de qui estic segur que va llegir tant el Quixot com el Tirant, perquè vaig veure personalment com els llegia; i és el meu principal referent com a lector.

I, davant del seu òbit, em vénen al cap dues reflexions. La primera, la gran importància que tenen, com a creadors de lectors, els autors d'aquestes obres populars tan abominades per la crítica —què dèieu de la J. K. Rowling?

I, la segona, la necessitat de revifar aquests gèneres —els de la literatura de quiosc: novel·la rosa, policíaca, de ciència ficció— en català si volem revifar la lectura en la nostra llengua —si volem evitar l'extinció de la nostra llengua. Una iniciativa en aquest sentit es va dur a terme cap als anys 80 o 90, però crec que va tenir un èxit insuficient.

El que està clar és que, amb mesures com les lectures escolars obligatòries, no anirem enlloc: no s'obté cap plaer d'una obligació.

Recursos didàctics

2009-04-11T21:20:00.001+02:00

Us presento una petita col·lecció de llocs on podeu trobar diversos recursos didàctics. En un principi, havia pensat enllaçar només llocs relacionats amb l'ús de la llengua, però, al final, m'ha semblat que també us podia venir bé algun de més general.

Argumenta: Consells sobre com prendre apunts, com elaborar un fitxa, un resum o un tema, com preparar una exposició oral o un examen, i sobre moltes altres habilitats que necessita dominar un estudiant. De la Universitat Autònoma de Barcelona.
SALC: Servei d'Autoformació en Llengua Catalana. Exercicis autocorrectius sobre ortografia, gramàtica, vocabulari. Cal registrar-se abans (registre gratuït). De la Universitat Pompeu Fabra.
Parla.cat: Cursos de català de diversos nivells. La inscripció en la modalitat lliure és gratuïta (de moment). Sota els auspicis de Consorci per a la Normalització Lingüística i Institut Ramon Llull.
Speakc@at: Curs de català per a estrangers. Potser coneixeu a algú a qui pugui anar bé.

De la Il·lustració al Romanticisme

2009-04-03T20:20:00.002+02:00

[Introducció a la Renaixença. Vist a classe el 3 d'abril.

Cronologia

Il·lustració, s. XVIII
Romanticisme, primera meitat del s. XIX

Característiques generals

Il·lustració	Romanticisme
Predomini de la raó	Predomini del sentiment
Utilitat, sentit pràctic	Bellesa, valor estètic
Societat	Individu
Ordre	Llibertat

Característiques estètiques

Il·lustració	Romanticisme
Unitat d'acció, de temps i de lloc (teatre)	Diversitat d'acció, de temps i d'espai
Unitat d'estil; isometria	Barreja de prosa i vers; polimetria
Rima consonant	Rima assonant
Versos d'art major	Versos d'art menor

Temàtica

Il·lustració	Romanticisme
Prototipus ordinadors (Robinson Crusoe)	Prototipus rebels (Prometeu, don Joan)
Dia, llum, ciutats, palaus	Nit, foscor, boscos, ruïnes
Realisme; valors educatius i moralitzants	Fantasia (fantasmes, supersticions)
Mitologia clàssica	Lit. Medieval; exotisme; lit. Popular
Llatí, grec	Llengües vernacles

Autors i obres del Romanticisme

Mary W. Shelley. Frankenstein o el modern Prometeu
Lord Byron
John Polidori. El vampir
Edgar Allan Poe. Històries extraordinàries
Gustavo Adolfo Bécquer. Rimas y leyendas
José Zorrila. Don Juan Tenorio
José de Espronceda. La canción del pirata
Mariano José de Larra. Artículos

El retorn del professor Snape

2009-04-03T08:26:00.001+02:00

Sembla el títol d'una pel·lícula de terror i, tanmateix, ho és.

Bromes a banda, ja estic per aquí una altra volta. Amb alguns petits canvis al bloc: he activat el control previ dels missatges (hi ha gent que no dóna per a més, què hi farem) i vull assajar un sistema d'agenda pública; açò darrer, de moment, només amb els de BAT, i, si veiem que resulta útil, em plantejaria aplicar-ho a tots els grups.

I, ara, prepareu-vos per al terrible, terrorífic, aterridor, tercer trimestre.

Que no, que és broma.

Bé, potser no del tot.

BAT 1 A: calendari

2009-04-02T13:31:00.003+02:00

Microsoft Internet Explorer 8 no està en català

2009-03-19T21:15:00.003+01:00

Acaben de publicar la versió 8 de l'Internet Explorer, el navegador de Microsoft. Si us passeu per la pàgina web des d'on us el podreu descarregar (si us agrada el risc), observareu que no hi ha versió en català. És curiós, perquè fa molt pocs dies que la Microsoft va rebre un premi per la seva atenció al plurilingüisme a l'estat espanyol; entre els patrocinadors del premi estava la Generalitat Catalana, veges tu quines coses.

En canvi, al programari lliure les coses són ben diferents: avui mateix també s'ha fet pública la versió 2.26 de l'entorn d'escriptori Gnome (en entorn de treball dels sistemes GNU/Linux, BSD, Solaris i altres derivats d'Unix), i Softcatalà, també avui, n'ha presentat la traducció al català. Sense retards, com en qualsevol llengua normal.

Vaga del 19 de març

2009-03-18T22:36:00.003+01:00

Continuo de llicencia. Això, però, no és cap obstacle per fer vaga avui, 19 de març: jo i aquest bloc fem vaga en defensa de la educació.

No estic d'acord amb la retallada dels pressupostos dels centres.
No estic d'acord amb l'augment d'hores lectives per als professors, que anirà en detriment del temps que podem dedicar a preparar-les.
No estic d'acord amb la idea de deixar que les empresses de l'entorn puguin influir en la manera de treballar als centres.
No estic d'acord amb la retallada de recursos per atendre els casos individuals que ho requereixen.
No estic d'acord amb el retard en les millores de les instal·lacions TIC.
No estic d'acord amb el retard que pateix el projecte Linkat i amb el nul suport que es dedica a la migració a programari lliure.
No estic d'acord amb el suport que s'està donant al programari privatiu: els diners de l'educació pública no s'haurien de dedicar a fer promoció dels productes de la Microsoft, ni menys encara a assumir la cultura de la còpia pirata de programari.
No estic d'acord amb un sistema que predica l'atenció individual, però que acaba oferint el clàssic "cafè per tothom": escolarització fins al 16 anys pels que volen estudiar i pels que no volen, pels que valen per estudiar i pels que no hi valen.
No estic d'acord amb els xanxullos amb que ens pressiona l'administració per tal de maquillar les xifres de fracàs escolar, i que no són sinó una gran estafa social, ja que ens obliguen o donar el graduat a pobres joves que no saben ni escriure correctament llurs noms i cognoms.
No estic d'acord amb un sistema que m'obliga a dedicar més hores a emplenar fulls i fulls de nul·litats burocràtiques que no pas a preparar les meves classes.

Penso que amb aquestes raons hi ha prou per justificar una vaga. Tanmateix, n'afegirè una altra:

No estic d'acord amb el sistema feixista amb què han fet fora els estudiants de la Universitat.

I demà, a les 12.00, hi ha manifestació a Tarragona, des de la Plaça de la Imperial Tarragona fins al C/ Sant Francesc.

Llicència

2009-02-28T13:53:00.001+01:00

En efecte, els rumors no menteixen: durant el mes de març, no apareixeré per l'institut. No estic de baixa, però, sinó de llicència.

Durant aquest mes, el meu substitut continuarà les classes amb tota normalitat, així com els controls, pocs, que hi ha pendents. I no us confieu: us vigilaré de ben a prop.

VAE: textos paral·lels

2009-01-20T07:46:00.002+01:00

Abans de comentar alguns dels poemes de Vicent Andrés Estellés, ens caldria llegir alguns textos d'altres autors que li van servir de referència:

Joan Fuster, "Criatura dolcíssima"
[http://www.uoc.edu/lletra/especials/folch/fuster.htm]

Garcilaso de la Vega, "Égloga I"
[http://users.ipfw.edu/jehle/poesia/egloga1.htm]

Ramon Llull, "Cant de Ramon"
[http://www.rialc.unina.it/89.10.htm]

Bona lectura.

Un suspens ben merescut

2009-01-08T23:37:00.000+01:00

Hi ha molts motius per merèixer un suspens: fer un mal examen, no fer cap examen, no haver fet els deures, tenir una actitud negativa... En general, hom mereix un suspens per no haver fet el que tocava. El suspens que escriuria avui amb un retolador vermell de punta ben gruixuda, però, no és com els que sovint em veig obligat a administrar: seria un suspens a nivell humà.

Avui, primer dia de classe després de les vacances de Nadal, he fet el que solen fer molts professors: he preguntat als meus alumnes què els havia cagat el tió; no és tracta de curiositat morbosa, sinó professional: qualsevol estudiant de psicologia us parlarà durant hores i hores del valor educatiu del joc i de com les joguines ajuden a construir i a formar la persona que arribarà a ser el nen.
Les respostes, ai!, han estat dramàtiques: qualsevol dels meus alumnes havia rebut regals per valor de més de cent euros (crisi? quina crisi?); hi mancava, però, alguna cosa, i alguna cosa important. De manera que els ho he preguntat directament, no fos cas que se'ls hagués oblidat parlar-ne: "i quants llibres us han regalat?"
Els meus alumnes, criatures innocents, inconscients i, a aquest pas, futurs ignorants integrals i analfabets funcionals, han començat a riure i a respondre: "Cap!" "Zero!" "Ningun!" "Cap ni un!" Fins i tot hi ha hagut qui m'ha argumentat que, ells, si els regalaven un llibre, l'agafaven amb dos dits, el miraven per davant, el miraven per darrere i el deixaven en un calaix per sempre més. Per un moment, m'ha semblat estar assistint a l'escenificació d'un capítol de Pinotxo.

I és aquí on arriben els suspensos. Sí, els suspensos presents i futurs d'aquests alumnes que, per manca de pràctica lectora, no saben (ni sabran mai) interpretar correctament les instruccions d'un examen (de les preguntes de l'examen no cal ni parlar-ne). Però, sobretot, i aquest és el que jo tenia en ment quan escrivia el títol, aquí arribaria el suspens dels pares; perquè, no ens enganyem, uns pares que no regalen llibres als fills no mereixen aprovar l'examen del carnet de pares. Es mereixeran, això sí, els fills que tenen.

que / què: quan la gramàtica s'al·lia contra l'ortografia

2008-12-18T22:33:00.001+01:00

Introducció

Una qüestió ortogràfica que sol crear problemes a molts parlants és distingir en quins casos cal escriure "que" i en quins cal escriure "què". Un grapat de categories diferents es barregen per totes dues bandes i confabulen en la creació d'un bon embolic. Tanmateix, només cal ser una mica metòdic per poder identificar-los; començarem per repassar els diversos "que" i continuarem amb els "què".

que: conjunció

Pot introduir:

oracions subordinades (M'agrada que vinguis; Obri les finestres, que entri l'aire)
el segon terme d'una comparació (Era tan alt que no passava per la porta).
el segon terme d'una indicació de diversitat (No tinc més remei que contar-t'ho).
un desig (Que Déu et beneeixi).
una interrogació emfàtica (Que vindràs demà?).

NOTA BENE: una conjunció no substitueix cap element de l'oració.

que: pronom relatiu

Característiques

Introdueix una subordinada.
Substitueix un element ja aparegut (coses o persones; l'element substituït sol ser immediatament anterior al pronom).
Funciona com a S, CD o CCT.
No va precedit de cap preposició.

Exemples

L'advocat, que era molt llest, es va equivocar.
La persona que has conegut és el meu germà.
El dia que vinguis parlarem de les vacances.

"el que": art + pron relatiu

Equival a ”allò que”:: He considerat el que m'han dit sobre en Joan
Equival a ”aquell que”:: (s'obté per l'eliminació d'un substantiu); Cal considerar tant la proposta del Govern com la que va fer l'oposició

NOTA BENE: els altres usos de ”el que” són incorrectes.

que: adv i adj ponderatiu

Adv. quantitatiu ponderatiu: (seguit d'un adjectiu, d'un verb o d'un SP); Que bonic!; Que corren!
Adj. quantitatiu ponderatiu: (seguit d'un nom, amb o sense la preposició partitiva de); Que gent hi ha!; Que d'animals que hi havia!

que: locucions conjuntives

Ja que, encara que, sols que, només que, per bé que, amb que, malgrat que, salvant que, segons que, sense que, ultra que, abans que, després que, des que, d'ençà que, fins que, per tal que, a fi que, vist que, atès que, puix que, mentre que, com que, etc.

què: pronom interrogatiu

Característiques:

Equival a ”quina cosa” o a ”allò que”
Interrogacions directes i indirectes

Exemples:

Què farem demà?
Pregunta-li què farem demà.
Per què no véns demà? (=”per quin motiu”)
A què et dediques?

P + què: pronom relatiu

Si designa una cosa i va precedit d'una P:: El premi de què et vaig parlar; La ploma amb què escrivia Joanot Martorell
= ”la qual cosa”:: Han vençut, de què estan molt contents. (!); Han vençut, per què estan molt contents.

què: substantiu

El quid d'una qüestió, l'essència d'una qüestió:: Ja em direu el què. Volia saber el què.
Tots els detalls:: Volia saber el què i el com
Ser (o no ser) una cosa molt important:: No era un gran què.

que / què: resum

QUE	QUÈ
conjunció	pronom interrogatiu
pron. relatiu (sense P)	P + pron. relatiu
art. + pron. relatiu	substantiu
ponderatiu (adj, adv)
locucions conjuntives

Exercicis

L'home _____ hem trobat aquest matí.
De _____ parlaven?
L'any _____ es va casar ta germana.
L'assumpte de _____ m'han parlat.
El martell amb _____ hem clavat els claus.
Ell ens ha deixat, _____ és la cosa pitjor _____ ens podia succeir.
L'assumpte de _____ m'han parlat.
Per _____ plores?
No sé _____ vol.
Fes el _____ et plagui.
_____ dius?
Era tan gran _____ no cabia a la caixa.
Digueu-me de _____ heu tractat.
No tenia altra companyia _____ les feres.
I la gent, espera _____ espera.
_____ bonic!
Ja em direu el _____.
_____ lluny es veuen!
_____ gent _____ hi ha!
No m'agrada _____ surtis tan tard.

Solucions

L'home que hem trobat aquest matí.
De què parlaven?
L'any que es va casar ta germana.
L'assumpte de què m'han parlat.
El martell amb què hem clavat els claus.
Ell ens ha deixat, que és la cosa pitjor que ens podia succeir.
L'assumpte de què m'han parlat.
Per què plores?
No sé què vol.
Fes el que et plagui.
Què dius?
Era tan gran que no cabia a la caixa.
Digueu-me de què heu tractat.
No tenia altra companyia que les feres.
I la gent, espera que espera.
Que bonic!
Ja em direu el què.
Que lluny es veuen!
Que gent que hi ha!
No m'agrada que surtis tan tard.

Cerca del tresor - La postguerra espanyola (II): la manipulació educativa

2008-12-15T19:02:00.003+01:00

Continuem investigant el tipus de societat que la dictadura franquista va voler imposar, així com els mètodes amb què ho va intentar. Avui tractarem d'esbrinar alguna cosa més sobre la participació de la Sección Femenina en aquestes manipulacions.

Les deu preguntes

El franquisme va retirar del sistema educatiu tots els professors que no van poder aportar un certificat d'adhesió al règim, condemnant molts docents a la misèria i creant un gran dèficit de professionals de l'educació; com va suplir aquest dèficit? d'on va obtenir els nous educadors?
El franquisme va eliminar la coeducació, un dels avenços de la República, i va tornar a educar separadament nens i nenes; amb quins arguments justificava aquest canvi?
No només s'educava nens i nenes separadament, sinó que també se'ls impartien coneixements diferents; pots descriure tres diferències entre l'educació que rebien els nens i la que rebien les nenes?
La SF va tenir actuacions molt importants en ambients rurals en l'àmbit sanitari; pots comentar tres objectius de la SF en aquest camp?
Quines qualitats físiques preferia la SF en les infermeres? Què vol dir "figura pícnica"? Per què creus que es buscaven aquestes qualitats en les dones que havien de ser infermeres?
Els ideòlegs del franquisme associaven l'home i la dona a trets de caràcter ben diferents; en què es resumien aquests trets o característiques?
La SF impulsava la pràctica de l'esport entre les dones; quins tipus d'esport? amb quines finalitats? quin tipus de valors tractaven de difondre amb aquestes pràctiques?
De manera aproximada, quina era la proporció noies i nois escolaritzats en els estudis primaris (escola) i secundaris (batxillerat) entre 1940 i 1959? A què es devien aquestes diferències?
Passava el mateix amb els estudis de magisteri? Per què?
En els estudis tècnics, en quins camps hi havia més matrícula femenina? I en la universitat? Per què?

La gran pregunta

Has fet un repàs a algunes característiques dels objectius educatius de la dictadura franquista: creus que alguna d'aquelles característiques encara és present en la societat actual? I en el sistema educatiu actual? Quines? Penses que la societat actual o el nostre sistema educatiu les reforcen, hi són indiferents o les rebutgen?

Les teves pistes

Cerca del tresor - La postguerra espanyola (I): la Sección Femenina

2008-12-09T12:42:00.004+01:00

Anem a començar a estudiar la literatura catalana durant la postguerra espanyola. Sens dubte, ja coneixes algunes dades bàsiques sobre la Guerra Civil, però ara et cal aprofundir en els coneixements de la societat catalana després d'aquests fets. Avui començaràs a investigar un dels aspectes que més van marcar la societat durant aquells anys: la Sección Femenina. Començarem pel punts més bàsics i, com sempre, anirem complicant les preguntes.

Les deu preguntes

Qui va fundar, i en quin moment, la Sección Femenina? Dins de quin moviment se situava?
Quins altres moviments similars hi havia a Europa? (estat i moviment) Quins eren els seus líders i com van acabar?
Quina és la principal diferència (com a influència ideològica) entre la SF i altres organitzacions similars europees?
La SF idealitza una època del passat espanyol: quina i per què.
Quins arguments oposa la SF al liberalisme i al marxisme? (en resum)
La SF defensa un tipus de família: quin era el paper de la dona en aquesta família?
Quines mesures va emprar el règim franquista per relegar la dona al paper de mare i mestressa de casa?
El "Fuero del Trabajo" de 1938 alliberava a les de... què?
Quines eren les professions que, tot i requerir estudies, estaven ben vistes com a "professions femenines", fins i tot durant el primer període del franquisme? I per què estaven ben vistes?
El franquisme va qualificar de delicte alguns aspectes de la sexualitat que la església catòlica considerava (i considera) pecats: quins eren aquests delictes?

La gran pregunta

A través de la Sección Femenina, la dictadura franquista va difondre un model de dona molt concret. Podries definir-ne els tres més importants? Creus que aquest model encara està vigent, o ha estat substituït per un altre?

Les teves pistes

http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/41-influencies/
http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/43-ideologia/
http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/45-el-model-de-dona-de-la-seccion-femenina/451-la-dona-en-la-politica/
http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/45-el-model-de-dona-de-la-seccion-femenina/452-la-dona-en-el-mon-laboral/
http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/45-el-model-de-dona-de-la-seccion-femenina/453-la-sexualitat-de-la-dona/

Enllaços als blocs dels alumnes

2008-12-08T18:26:00.001+01:00

Era un petit (eufemisme irònic per "gran, molt gran, enorme, descomunal, gairebé infinit") detall que havia quedat pendent: enllaçar els blocs de la classe per tal que tothom pugui llegir allò que els altres escriuen. Bé, doncs, ja està gairebé fet; observeu que algun dels enllaços no funciona i que no hi són presents alguns dels vostres blocs. Si em notifiqueu les absències i els errors, hi posaré remei el més aviat possible.

Temes per a l'exposició oral

2008-11-07T12:46:00.007+01:00

[Llengua i literatura catalana, 1r BAT A]

Aquí teniu la llista dels possibles treballs per a l'exposició oral. A mesura que els aneu triant, els ~~tatxaré~~ perquè quedi clar quins estan ja agafats. Tanmateix, comproveu també si, en els comentaris, algun tema que jo no hagi tatxat encara, no hagi estat ja demanat per algun altre grup.

Possibles temes:

L'occità a Llenguadoc
~~Les trobairitz~~
~~La música dels trobadors i els trobadors actuals~~
~~Escenificació i exposició d'una pastorel·la~~
~~Proposta d'itinerari cultural per Llenguadoc~~
Llibre de l'orde de cavalleria: com havien de ser i com eren realment els cavallers a l'època de Ramon Llull
~~Tirant i els almogàvers: itineraris paral·lels // Tirant: itinerari d'un cavaller~~
Els personatges del Tirant
Tirant lo Blanc: evolució del personatge principal
Els cavallers al Tirant i al Llibre de l'orde de cavalleria: similituds i diferències
Les armes dels cavallers (Tirant, Llibre de l'orde de cavalleria)
Tirant lo Blanc i l'amor cortès
~~Tirant i Carmesina: una relació real o fantàstica?~~
L'erotisme al Tirant: versemblant o exagerat?

Consulteu aquesta pàgina fins haver acabat l'exposició, perquè aviat us hi afegiré algunes referències bibliogràfiques i alguns enllaços que us podrien fer profit.

Cerca del tresor: Víctor Català

2008-11-05T23:49:00.006+01:00

[Literatura catalana, 1r BAT]

Víctor Català és una de les autores més importants de la literatura catalana. Amagada sota un pseudònim masculí, alguns crítics van lloar el seu estil qualificant-lo de "mascle", fent referència, sobretot, a la força del seu llenguatge. En una època en què els autors tractaven de dignificar l'ofici de l'artista davant de la societat i, en conseqüència, quedaven una mica marginats, ella es va veure marginada per molts dels seus companys autors.

La recerca

Com es deia Víctor Català? On i quan va néixer i morir?
En quin tipus de família va néixer?
Quin tipus d'educació va rebre?
Amb quins autors es va relacionar?
Quins premis va guanyar?
Quins gèneres va conrear?
Quines són les seves obres més destacades?
En els seus primers anys com a escriptora, va causar un escàndol amb una obra concreta: de quina obra es tractava?
Resumeix l'argument de l'obra anterior (tres línies).
Característiques més importants de l'obra de Víctor Català.

La gran pregunta

Has aprofundit una mica en els aspectes més importants de Víctor Català; també n'estàs llegint una novel·la. Sabries, ara, relacionar les característiques de l'autora amb algun dels fragments que has llegit? Ço és, sabries trobar a Solitud passatges que poguessin exemplificar algunes de les característiques que has estudiat? Tria'n un parell de passatges i comenta quines característiques concretes de Víctor Català hi són presents.

Les pistes

http://www.escriptors.cat/autors/albertc/

http://www.uoc.edu/lletra/noms/vcatala/

http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/novel.la-i-teatre/catala.html#Vida%20i%20obra/

http://www.gaudiallgaudi.com/CL003%20Catala.htm

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0001810

http://www.auques.cat/auques.php?auca=victorc

Personalitzar Firefox

2008-09-28T19:06:00.001+02:00

He comentat que, per realitzar aquestes activitats amb les TIC, és preferible emprar el navegador Firefox; els motius serien llarga cosa d'explicar:

és programari lliure: el podeu obtenir de manera gratuïta i usar-lo lliurement sense infringir cap llei o llicència d'ús;
està traduït al català (la versió per USB també es pot instal·lar en català, però el procediment no és dels més senzills);
disposa de corrector ortogràfic català per als quadres d'edició;
és multiplataforma, ço és, el podeu obtenir per a diversos sistemes operatius: Windows, GNU/Linux, Mac OS...;
és més segur que altres navegadors;
es pot personalitzar amb milers de complements (que hi afegeixen noves funcions), temes (que en modifiquen l'aspecte), connectors (que permeten mostrar continguts en diversos formats) i motors de recerca (que ens estalviaran haver d'accedir a pàgines com Google, Viquipèdia o el DIEC per engegar-hi una recerca).

I d'això tractarem ara: del procediment per instal·lar-hi nous complements i de quins poden ser més útils per a la major part dels usuaris.

Instal·lar complements per al Firefox

El primer que cal fer és accedir a la pàgina dels complements de Firefox.

A la banda superior, immediatament sota el títol, hi trobarem el cercador de complements: si coneixem el nom del complement que volem instal·lar, l'escriurem al camp corresponent i farem clic sobre la icona de cercar. Si no el coneixem, podem escriure els mots que en defineixen la funció (sempre en anglès, of course); d'aquesta manera, accediríem a un llistat de complements que fan el mateix que el que estem cercant.

Però també hi ha una altra opció: el menú vertical que hi ha a l'esquerra ens permet accedir als complements per categories; i així ho farem ara: clicarem sobre el requadre "Diccionaris i paquets d'idioma". Anirem a parar al llistat de diccionaris (en realitat, correctors ortogràfics); cercarem el del català i clicarem sobre l'enllaç.

En pocs instants, hauríem d'arribar a la pàgina del complement que volem instal·lar. Hi trobarem informacions sobre l'autor o autors, indicacions sobre la versió actual, comentaris dels usuaris i algunes coses més. També hi trobarem un gran botó verd amb la indicació "Afegeix-lo al Firefox"; hi clicarem, veurem aparèixer una petita finestra i, després d'uns segons, se'ns permetrà clicar sobre el botó "Instal·la-ho ara". Una segona finestra ens informarà sobre el progrés de la descarràrega i de la instal·lació, sobra la comptatibilitat del complement amb la nostra versió del navegador i, finalment, ens demanarà reiniciar el Firefox per acabar el procés d'instal·lació; si volem afegir més complements, podem ignorar el missatge, tancar aquella finestra, repetir els passos fins haver instal·lat tots els que ens interessin i, en acabar, reiniciar Firefox.

Alguns complements útils i llurs enlaços directes

Corrector ortogràfic català: crec que ja l'han adaptat a la versió 3.0 i posteriors de Firefox.
ScribeFire Blog Editor: editor de blocs,: ens permet escriure i publicar els posts d'una manera més còmoda que si ho fem a través de l'editor web del servei elegit; abans d'usar-lo, ens demanarà l'adreça exacta del nostre bloc, el nostre nom d'usuari i la contrasenya (lògicament, no el farem servir a l'ordinador d'altri, només al nostre, o des del nostre llapis USB).
Sage: gestor de fils Atom i RSS; ens permet saber quins blocs (de la nostra llista) s'han actualitzat.
Session manager: permet guardar i, posteriorment, obrir totes les pestanyes i finestres del Firefox que estan funcionant en un moment determinat, cosa útil quan hem d'apagar l'ordinador i volem continuar el treball més tard allà on el vam deixar; també ens permetrà reobrir una pestanya o finestra que em tancat involuntàriament.
DownThemAll!: el millor complement per descarregar fitxers de la xarxa al directori de la vostra elecció.
Foxmarks Bookmark Synchronizer: si alguna volta se us han esborrat els enllaços que havíeu anat col·leccionant al llarg dels vostres viatges per la xarxa, amb aquest complement ho hauríeu evitat: us permet guardar una còpia de les adreces d'interès a un servidor d'Internet, sincronitzar-les (combinar-les) entre els Firefox de diversos ordinadors i recuperar-les en cas de pèrdua accidental.

N'hi ha molts més, de complements: el fet de tractar-se de programari lliure permet que milers de programadors de tot el món participin aportant la seva contribució i millora al Firefox.

Els motors de cerca

Probablement, ja haureu observat la presència, al cantó superior dret del Firefox, d'una finestra amb la icona de Google; si sou curiosos, haureu clicat sobre aquesta icona i haureu vist la llista desplegable de motors de recerca. Llur utilitat és senzilla i clara: no cal accedir a la pàgina que representen per fer-hi una recerca, és suficient triar el que ens interessi, escriure al quadre de text els mots a cercar i clicar sobre la icona de cerca, la petita lupa de la dreta.

N'hi ha de molt útils, però on els podem obtenir?

El projecte Mycroft [d'on ha sortit aquest nom?] és un bon punt per trobar-ne una bona pila, agrupats per temes. També a Softcatalà en trobarem una altra col·lecció; en aquest cas, relacionants amb la llengua i la cultura catalanes: us recomano especialment els motors dels diccionaris (DIEC, Gran diccionari de la llengua catalana, Diccionari multilingüe de la llengua catalana).

La llegenda del cor menjat (vida de Guillem de Cabestany)

2008-09-26T21:31:00.001+02:00

Activitat

A la pàgina 41 del llibre de text, activitat 2, se us demana llegir la vida de Guillem de Cabestany (anomenada també Llegenda del cor menjat) i identificar-hi tots els elements característics de l'amor cortès (que ja hem explicat). El text no apareix al llibre, de manera que us el enllaço a continuació. Abans, tanmateix, aprofitarem per comentar dos conceptes que no han aparegut fins ara a classe i que em penso que tampoc són al llibre: les vidas e razos.

Hem explicat que les obres dels trobadors no eren poemes, sinó cançons, escrites per ser cantades amb acompanyament musical, per ser escoltades. Així, si una cançó deixava de ser popular, s'oblidava i es perdia per sempre. Afortunadament, a partir del segle XIII, hi va haver persones (trobadors, poetes, senyors, clergues) que es van interessar per aquestes obres i les van fer copiar per conservar-les; aquests manuscrits s'anomenen cançoners. Els cançoners solien organitzar-se amb criteris d'antològics: conservaven les millors composicions (segons el criteri de qui feia el cançoner) de cada autor, posaven juntes totes les cançons de cada trobador i, a més a més, abans de la primera cançó, solien incloure-hi la vida de l'autor: una petita biografia on, a més del nom, hi apareixien el seu origen geogràfic i el seu estament (si era un cavaller, un clergue, un rei o, fins i tot, un joglar que havia esdevingut trobador); en general, però, no són gaire fiables, ja que es componien a partir rumors no documentats (la que llegireu a continuació és clarament falsa).

I, a continuació de les vidas, podien aparèixer les razos de trobar, ço és, els motius que havien impulsat aquella persona a composar cançons (o a composar algunes de les cançons), així com alguna característica de l'estil (si emprava el trobar lleu, el trobar clus o el trobar ric).

Propostes

Una manera de familiaritzar-se amb l'edat mitjana seria llegir, durant el cap de setmana, quatre o cinc llibres de cavalleries o novel·les cavalleresques, trenta o quaranta cançons trobadoresques i un parell de manuals de 900 pàgines sobre aquesta època. Com que em penso que no tindreu temps per a tantes coses, em limitaré a suggerir-vos (de moment) la visió d'una pel·lícula fàcilment accessible.

Probablement, tots heu vist ja El nom de la rosa, basada en la novel·la homònima d'Umberto Eco. Eco és un gran medievalista i la seva novel·la està molt ben ambientada i molt ben documentada. El film, tot i que no és totalment fidel a l'obra original, no comet cap gran errada històrica (alguna de petita, sí), cosa que la converteix en un manera agradable d'assabentar-se de com es conservava la cultura cap al segle XIII; quins eren els moviments polítics de l'època; quines eren les tensions entre les tres grans ordres de l'Església Catòlica (benedictins, franciscans i dominicans), i què passava amb les famoses heretgies (no ho hem esmentat a classe, però la desfeta de Muret i la invasió de Llenguadoc per part dels senyors del nord havia estat justificada com una croada contra els albigesos [suggeriment: investigueu el tema i escriviu-hi alguna cosa]).

La llegenda del cor menjat (vida de Guillem de Cabestany)

Seguiu aquest enllaç; hi trobareu les vides (traduïdes al català) d'uns quants trobadors: Jaufre Rudel, Guillem de Berguedà, Guilhem de Sant Leidier, Peire Vidal, Guilhem de la Tor i Guillem de Cabestany (aquesta és la que aneu cercant).

Ops, no cerqueu faltes d'ortografia en la llista de noms: he respectat la llengua original en cada cas.

Un punt de partida

Qui tingui una mica més de curiositat sobre el tema, pot començar a investigar per aquesta pàgina de la UOC.

Quim Monzó: discurs inaugural a la Fira del Llibre de Frankfurt, 2007

2008-09-24T22:01:00.003+02:00

Has escoltat a classe el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt de l'any 2007, a càrrec de l'escriptor Quim Monzó. Ara hauràs d'escriure-hi un comentari al teu bloc, una ressenya crítica; això vol dir que n'hauràs de fer una descripció (ressenya) i que hauràs de donar-hi la teva opinió (crítica). Per ajudar-te, pots tenir en compte alguns dels punts següents:

Pel que fa al discurs oral

Com presentaries o descriuries l'orador?
Has llegit alguna cosa més d'aquest autor? Quines obres?
Què podries dir sobre l'esdeveniment en què va participar?
Quina mena de públic hi havia? Qom descriuries les reaccions d'aquest públic?
El text en si, s'adreçava només al públic que assistia a l'acte? Per què ho creus?
Creus que el format del discurs és l'habitual en aquests casos? Per què creus que l'orador va triar aquesta estructura concreta? Penses que va ser una bona idea? Per què?

Pel que fa al text

Com resumiries el contingut del discurs? Tres punts bàsics.
L'orador parla de la literatura catalana: què opina del passat, present i futur d'aquesta literatura? Hi estàs d'acord? Per què?
Quin recursos empra l'orador per mantenir l'atenció del públic? Ho aconsegueix?
Quins creus que eren els objectius de l'autor en escriure el text? Penses que els ha aconseguit? Per què?
Qui era Frederic Mistral i per què apareix en aquest discurs? Quina relació té la literatura catalana amb aquest personatge?

Opinió personal

Quina impressió t'han causat, tant el discurs oral com la lectura del text?
Creus que el públic de la sala compartiria la teva opinió? Per què? I els futurs lectors del text o oients de la gravació, què creus que en pensaran?
Penses que el discurs haurà fet algun bé a la literatura catalana? Per què?

No cal que facis servir totes aquestes possibilitats i, naturalment, també pots tenir en compte altres aspectes.

Si vols refrescar la memòria sobre el contingut del discurs, pots emprar els següents enllaços:

Benvinguda al curs 2008-2009

2008-09-20T00:22:00.001+02:00

Si esperaveu un discurs de benvinguda ple de paraules buides i altisonants, us heu equivocat de professor: anem per feina!

Instruccions generals

Visiteu aquest bloc al menys una volta a la setmana, i sempre que el professor us ho indiqui. Fixeu-vos en les etiquetes que apareixen al peu de cada article: hi haurà indicacions de a quin nivell (ESO4, BAT1) s'adreça l'article; si no apareix cap etiqueta de les indicades, voldrà dir que es tracta d'un article general, dirigit a tothom. Altres etiquetes podran indicar el tipus d'argument o l'ús a què es destina el text.

4t ESO

Les activitats que realitzarem amb les TIC requeriran normalment l'accés a Internet mitjançant un navegador. El navegador de referència és el Firefox (l'alumne en pot emprar un altre, però el professor no se'n fa responsable del resultat); en alguns casos, pot ser necessari emprar alguns dels seus complements (com ara el corrector ortogràfic en català). Com que es tracta de programari lliure, es pot descarregar i instal·lar legalment sobre qualsevol màquina. El podeu trobar als següents enllaços:

Firefox per al Windows, Mac o GNU/Linux en català des de la pàgina oficial. Tanmateix, si feu servir GNU/Linux, és preferible emprar l'eina d'instal·lació de paquets de la vostra distribució (o la línea d'ordres com a administrador: # sudo aptitude install firefox en sistemes de la família Debian, per exemple).
Firefox per a l'USB sobre sistemes Windows des de la pàgina de les PortableApps. Si trieu aquesta opció (molt còmoda i pràctica si treballeu sovint amb ordinadors que no són vostres i si li doneu algun valor a la vostra privacitat), només us cal un dispositiu de memòria USB (llapis, reproductor mp3, disc dur extern...) amb espai suficient per instal·lar-hi la suite, el conjunt de programes i de menú que inclou Firefox. L'instal·lador de la Suite Light pesa 35MB; una volta instal·lada ocuparà uns 100MB. En canvi, l'instal·lador de la Suite Standard representa uns 113MB i ocupa, després de la instal·lació, uns 350MB.

Aviat rebreu més instruccions.

1r BAT

Com els vostres companys de 4t, també seria aconsellable que féssiu servir el Firefox: feu una ullada a l'apartat anterior.

A més a més, us caldrà obrir un bloc on anireu penjat alguns escrits relacionants amb la materia: comentaris de text, articles d'opinió, imitacions de textos de diversos estils. Us suggereixo emprar algun dels següents serveis de blocs (tots ells són gratuïts):

Blogger. És el més senzill d'utilitzar i amb interfície configurable en català. En primer lloc, us caldrà crear-vos un compte de correu a Gmail.com [instruccions] (si ja en teniu un, no us en cal un altre). Després, només us cal seguir els passos 1 i 2 de l'ajuda oficial de Blogger i haureu creat el vostre bloc; seguint el pas 3, podreu crear-hi el primer text.
Worpress.com. Ofereix moltes més possibilitats de configuració i de personalització; obviament, és més complicat d'usar.
Bloc.cat. Un servei de blocs fet per catalans; acull molts blocs en català.

Aviat rebreu més instruccions i, naturalment, molta més feina.

Entre la realitat i la ficció

2008-04-22T23:33:00.001+02:00

Si hi ha una celebració en el món occidental mereixedora de l'adjectiu de "civilitzada", aquesta és, sens dubte, la diada del Drac (i d'un tal sant Jordi): el dia del llibre, tal i com se celebra tradicionalment a Catalunya. En efecte, què cosa podríem oferir a les persones que estimem que fos més delicada que una flor o més refinada que un llibre?
Però oferir també és recomanar, i ací és on entren en escena les lectures que ens recomanem: un regal per a l'esperit. Si em permeteu abusar de la meua posició, jo us n'oferiré un parell entre la realitat i la ficció.

Sostiene Pereira, d'Antonio Tabucchi

Afirma Pereira que l'havia conegut un dia d'estiu. Un magnífic dia d'estiu, assolella't i ventilat, i Lisboa resplendia. Sembla que Pereira estava en la redacció, que no sabia ben bé que fer, que el director estava de vacances i que ell s'enfrontava a la responsabilitat de muntar la pàgina cultural, perquè el "Lisboa" tenia una pàgina cultural, i li l'havien confiada. I ell, Pereira, reflexionava sobre la mort.

Amb aquestes línies comença la que podríem definir com una novel·la psicològica atípica: a diferència del que sol ser habitual en aquest subgènere, Sostiene Pereira manté un ritme ben viu (no, no arriba a ser trepidant: no és una novel·la d'aventures), on les cabòries del protagonista, Pereira, s'alternen amb les vicissitud de l'altre gran personatge: Lisboa o, si ho preferiu, del poble portuguès.
Són els primers dies de la dictadura de Salazar, mentre, a pocs quilòmetres, quasi podem escoltar les canonàdes i el bombardejos de la Guerra Civil Espanyola: Europa es debat entre la dictadura i la democràcia i les persones sobreviuen físicament i espiritualment com poden. Pereira, però, és l'únic que sembla no estar gaire interessat a sobreviure: d'una banda, els dubtes de la seua fe catòlica i, d'una altra, les converses gairebé constants amb la seua esposa, ja difunta, l'aparten de la realitat de cada dia i dels problemes que haurien d'omplir les pàgines d'un periòdic normal. Fins que coneix Monteiro Rossi.

Dune, de Frank Herbert

Què és la ciència ficció? La major part dels lectors (o del públic, si parlem en termes cinematogràfics) la relaciona amb viatges espacials, armes làser i computadores d'intel·ligència sobrehumana. Tanmateix, en els seus orígens, el gènere venia marcat per una altra característica, més important encara: el dilema moral que es desprenia d'un descobriment científic o d'una aplicació tècnica, inassolibles en el temps de l'autor de l'obra, però potser no impossibles en un futur més o manco llunyà.
Dune, en efecte, a més de descobrir-nos extraordinaris mons sense aigua, guerrers que cavalguen monstres i drogues que prolonguen la vida, ens mostra, sobretot, una civilització poderosa i complexa, on diversos grups lluiten pel poder. Es tracta, doncs, entre moltes altres coses, d'una faula política on, cosa poc freqüent en aquesta mena de literatura, un dels grups més poderosos està constituït exclusivament, per dones: les misterioses, intel·ligents i recargolades Bene Gesserit.
Utilitzant la formació fins a uns nivells d'autocontrol inhumans de les seues alumnes ("No coneixereu la por. La por mata la ment. La por és la petita mort que du a la destrucció total. Afrontaré la meua por. Deixaré que passe sobre mi, que em travesse. I, quan haurà passat, giraré el meu ull interior per escrutar-ne el camí. Allà per on haurà passat la por, ja no hi haurà res. Només hi seré jo", Lletania contra la Por) i situant-les, després, a prop dels punts de decisió de l'Imperi, aquesta mena d'ordre religiosa sense religió va jugant amb les línies genètiques de la humanitat completa a la recerca d'un ésser sobrenatural: el Kwizatz Haderach. Atrapat en mig de la seua teranyina, Paul Muad'Dib Atreides no tindrà més remei que acceptar un paper gairebé messiànic i tractar d'evitar la catàstrofe que duria a l'autodestrucció a la humanitat; i tot això sense perdre l'amor de Chani.
Amb totes aquestes qualitats, Dune és molt més que una novel·la: és una reflexió sobre el poder, sobre la religió, sobre la immortalitat, sobre la venjança, sobre l'ecologia. És allò que, en termes de crítica literària, hom anomena una novel·la total.

Dia de la Llibertat dels Documents: 26 de març

2008-03-26T00:43:00.001+01:00

De segur que tots feu servir el format doc (Word) o l'xls (Excel) o el ppt (PowerPoint), i potser algú estarà familiaritzat amb els mdb (Access). Bé, doncs cap d'aquest no és un estàndard públic: només el fabricant, Microsoft, sap com estan fets, com són per dins, com funcionen aquests formats. I quines en són les conseqüències? Moltes, moltes:

Com que el format és secret, no podem saber què hi ha dins dels documents que hem creat amb aquells programes, a banda del contingut que nosaltres hem decidit: virus? programari espia?
Només hi ha garantia de poder llegir aquests documents si fem servir els mateixos programes amb què els vam crear.
Conseqüència de l'anterior: si algun dia decidim canviar de programari, ningú no ens pot garantir que el nou programa serà capaç de llegir els nostres documents (eps! però si són nostres!).
Canvis del mateix fabricant: si l'autor del programa que feu servir (i que, normalment, haureu pagat) decideix que les noves versions no han de poder llegir els formats més antics, estareu indefensos; paranòia?, gens ni mica: açò ha passat contínuament des dels temps de l'MS-DOS, i continua passant.
Inducció a altres usuaris: si envieu els vostres documents a altres persones en aquests formats, esteu obligant-los a usar-los, és a dir, a instal·lar-se un programari que poden no voler instal·lar; tenint en compte que instal·lar l'Office (155 €) implica tenir instal·lat el Windows (226 €), la broma els surt una mica cara.

En resum, que, mentre feu servir formats privatius (els que, com acabem de veure, us priven dels vostres drets), els fabricants us tindran ben agafats. I, per evitar-ho, defensem l'ús de formats estàndard oberts i celebrem el Dia de la Llibertat dels Documents.

Que quins són els estàndards oberts? Aquesta és molt fàcil: els ODF. Que què hi podeu fer? Doncs... moltíssimes coses!

A veure: si no voleu o no podeu desenganxar-vos del Word i companyia, podeu crear documents ODF des de la mateixa suite Office de Microsoft. Com?, doncs afegint-li aquest pegat (add-on) que va traure la Sun Microsystems (autora d'OpenOffice.org) fa temps; una volta instal·lat, podreu crear documents lliures des del vostre programari presoner!

En canvi, el més agosarats podeu triar qualsevol programa que els faça servir (ací en teniu alguns; si només voleu escriure documents de text, us recomanaria l'Abiword; si preferiu tota una suite per escriure, fer fulls de càlcul, treballar amb bases de dades o fer presentacions audiovisuals, l'OpenOffice.org és una opció molt bona). I, tant si feu servir una cosa com si feu servir l'altra, sereu una mica més lliures.

El final d'una era

2008-02-21T19:40:00.001+01:00

Hem arribat al final de la història. Una història que, per a alguns, va començar el 1997, però a la que la majoria ens vam incorporar una mica més tard. Una història que ha despertat tantes passions com crítiques furibundes (i, fins i tot, la condemna moral per part d'alguns aiatolàs de l'església catòlica o del conservadurisme americà més ranci). Una història que ha alimentat una generació de lectors i que n'ha recuperat d'altres (que estaven una mica massa anquilosats de tanta lectura acadèmica i academicista).

Però, per damunt de tot, hem arribat al final d'una història que ha fet gaudir hores i hores a milions de lectors repartits per tot el món. I, si no recorde mal, aquesta és la principal finalitat de la literatura: fer-nos gaudir d'unes hores de lectura plaent mentre arriba el final.

I el final ja ha arribat: bona lectura a tots.

Viquipèdia: més de 100.000 entrades en català

2008-01-21T17:59:00.001+01:00

El passat divendres, 18 de gener, Viquipèdia, la versió en català de Wikipedia, va superar la fita de 100.000 entrades, cosa que, fins ara, només han aconseguit disset llengües.
Wikipedia és l'enciclopèdia lliure que, des del 2001, elaboren milers de voluntaris de tot el món. Tot i les crítiques i acusacions rebudes (per no estar elaborada per "professionals" del coneixement, per la facilitat amb que pot ser manipulada o, fins i tot, per fomentar la filosofia del "copiar-i-enganxar" entre els estudiants), no es pot negar que Wikipedia creix amb una velocitat que no poden igualar altres enciclopèdies privades i que, a més a més, està molt més actualitzada que qualsevol obra similar editada en paper.
D'altra banda, per la pròpia filosofia del projecte, ben aviat van començar a generar-se wikipedies en totes les llengües del món. De fet, les llengües minoritàries i minoritzades, com ara el català, hi han trobat una oportunitat única per desenvolupar-se i lluitar contra l'extinció: una oportunitat no podem perdre i una fita (la de les 100.000 entrades) que no podíem deixar de celebrar.

La millor manera d'evitar rumors absurds

2008-01-09T13:16:00.001+01:00

Tot i així, jo penso que, en general, la veritat és preferible a la mentida [...].
Albus Percival Wulfric Brian Dumbledore

Tal i com deixa entreveure el professor Dumbledore en més d'una ocasió, la millor manera d'evitar rumors absurds és dir les coses clares i pel seu nom.

Sí, és veritat que estaré una temporada absent de Hogwarts, vull dir, de l'institut. Una malaltia greu i sobtada de la meva mare m'aconsella agafar un dels permisos a què tenim dret en aquesta empresa. Afortunadament, sembla que la seva recuperació serà normal i completa.

Tanmateix, no està clar quan podré reincorporar-me a la feina, de manera que he optat per aquesta classe de permís, ja que això facilitarà l'adjudicació d'un professor substitut (els tràmits burocràtics ja estan en marxa: no penseu que aneu a tenir vacances!).

D'altra banda, si tot va bé, espero poder reprendre les activitats dels blocs abans que acabi gener, i ja em posaré en contacte amb el professor suplent perquè tingui en compte aquesta activitat de cara a les notes de la segona avaluació.

Ja tinc ganes de tornar-hi.

Bon any a tothom i a totdon!

2007-12-31T17:49:00.001+01:00

Que tingueu un 2008 ple d'aventures, viatges, experiències noves i molta felicitat!

Photo by Steve Locke

Dia mundial contra la Sida, 1 de desembre de 2007

2007-12-01T12:30:00.001+01:00

Evitem la discriminació. Tots junts ho aconseguirem

Per fi és divendres: no hi ha res com parlar clar

2007-11-30T15:02:00.001+01:00

Aforismes: pedrades intel·lectuals

2007-11-29T12:47:00.001+01:00

L'aforisme és la forma més breu de l'assaig –i l'assaig ha estat anomenat "literatura d'idees". La seva densitat requereix d'un temps de reflexió ben extens, cosa que fa aconsellable dosificar-ne amb prudència la lectura. Comencem, doncs, una secció dedicada a aquestes perles de pensament, i ho farem pel nostre autor més reeixit en el gènere: el suecà (de Sueca, no de Suècia) Joan Fuster.

"Els aforismes –els meus com els de tothom– són sempre falsos, intrinsecament falsos. I aquest també."

Es tracta d'una contradicció? D'una broma de Fuster? O d'un advertiment benintencionat i benèvol?

Els imprescindibles: els Escrits

2007-11-28T20:22:00.001+01:00

En un moment o en un altre, els aficionats a la literatura ens llancem aquella pregunta cruel i curiosa alhora: "i tu, quins tres llibres t'emportaries a una illa deserta?" En realitat, darrere d'aquest joc --gens innocent--, s'hi amaga la noció de cànon, és a dir, el llistat d'obres que, en una societat concreta, es considera imprescindible haver llegit si hom desitja ser considerat "persona culta". Jugarem, doncs, a aquest joc i, sense aspirar a equiparar-nos a Harold Bloom o altres eminències similars, donarem la nostra opinió.

Després vaig veure com l'Anyell obria el primer dels set segells i vaig sentir el primer dels quatre vivents que deia amb veu de tro:
- Vine!
I vaig veure que hi havia un cavall blanc, i el seu genet duia un arc. Li van donar una corona i va sortir com a vencedor camí de la victòria.
Després, quan l'Anyell va obrir el segon segell, vaig sentir el segon dels vivents que cridava:
- Vine!
Llavors aparegué un altre cavall, de color roig. Al seu genet, li van donar poder d'arrencar la pau de la terra i fer que els homes es matessin els uns als altres. I li donaren una espasa enorme.
Després, quan l'Anyell va obrir el tercer segell, vaig sentir el tercer dels vivents que cridava:
- Vine!
I vaig veure que hi havia un cavall negre, i el seu genet duia una balança a la mà. Llavors vaig sentir enmig dels quatre vivents una veu que deia:
- Una mesura de blat, un denari; tres mesures d'ordi, un denari; però, l'oli i el vi, respecta'ls.
Després, quan l'Anyell va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart vivent que cridava:
- Vine!
I vaig veure que hi havia un cavall de color cendrós. El seu genet s'anomenava la Mort, i anava acompanyada del seu reialme. Li van donar potestat sobre la quarta part de la terra, perquè matés amb l'espasa, la fam, la pesta i les bèsties ferotges.

Ap 6, 1-8

D'entre totes les lectures que expliquen, o que ajuden a comprendre, la complexitat del món occidental del segle XXI, n'hi ha una que, dissortadament, està caient en l'oblit fins i tot dels que aspiren a cursar estudis de literatura; té al darrere uns aspectes ideològics que no tothom comparteix. Tanmateix, negar la importància literària --i cultural-- d'aquest text seria una temeritat. Estic parlant, és clar, de la Bíblia ("allò que està escrit"). Seria impossible explicar la literatura europea dels darrers XX segles (bé, tal volta una mica menys: el cristianisme no es va estendre d'una manera tan ràpida ni tan fulminant; però crec que podem acceptar aquesta simplificació) sense fer referència a les seves pàgines.
Ara bé, estem parlant d'un text que ha trigat uns dotze segles en gestar-se (X aC - II dC), obra de nombrosíssimes mans, que recull tots (o gairebé tots) els estils i tipologies textuals possibles: per on començar? La tria és difícil, molt difícil: el Gènesi és conegut de tothom --almenys, d'oïdes--; de l'Èxode, tots recordem Charlton Heston partint en dos les aigües del mar Roig, perseguit per un Yul Brynner encolerit; les matxacones sessions televisives de Nadal i de Setmana Santa ens obliguen a conèixer més o menys els Quatre Evangelis. Però, i la resta?
Bé, doncs, alguns dels llibres Profètics són realment excepcionals (Isaïes, el profeta per excel·lència; Ezequiel, l'inventor de la performance o poema-acció); els Escrits estan a la base de moltes grans obres poètiques occidentals (sense el Càntic dels Càntics no comprendríem Ausiàs March; el Cohèlet, sense cap altre text, podia haver generat tot un moviment filosòfic); els Deuterocanònics amaguen gran sorpreses (Ester i Judit ens mostren dues heroïnes que salven llur poble de l'extinció: ni Rambo ho hagués fet millor). Tanmateix, jo he preferit començar pel final i oferir-vos un petit tast de l'Apocalipsis, probablement, el llibre de la Bíblia que més pel·lícules ha inspirat.

Víctor Català: una escriptora excepcional

2007-11-27T18:23:00.001+01:00

No volia acabar el periple de Solitud sense deixar-vos algun enllaç sobre la figura de Víctor Català, a manera d'ampliació i de reforç.

L'auca de Caterina Albert, un treball simpàtic, però rigorós, dels alumnes de l'IES Pius Font i Quer de Manresa (el Bages). Cal recordar que les auques van ser recuperades pels modernistes com a forma narrativa.
Una semblança sobre Víctor Català a l'espai Lletra, de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya).
Un comentari sobre Solitud al web de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana).
Una introducció una mica més extensa a la figura de Caterina Albert i a Solitud, al web de Magisteri Teatre - Mag Poesia.
El conte "La vella", inclòs a Drames rurals, amb algunes activitats (i altres textos modernistes), al web Textos de literatura catalana (1833-1931).
I acabem amb un contraexemple: si voleu saber com NO s'ha de redactar una opinió personal, feu-hi una ullada.

Saviesa popular

2007-11-26T23:24:00.001+01:00

Dites i refranys constitueixen la saviesa popular; hi ha que considera que representen l'esperit d'un poble. Sovint, la transmissió d'aquesta saviesa corre perill, perquè la comunicació entre els seus posseïdors, les persones grans, i els receptors, els joves, està tallada pels milers d'entreteniments que ofereix la nostra societat. Tanmateix, podem fer servir un d'aquest entreteniments, el bloc, per recordar-ne encara que només sigui un refrany o dita cada setmana. I, com que avui som dilluns:

Qui no té por al dilluns, no té por al diable.

Vitamines poètiques: Miquel Martí i Pol

2007-11-25T18:45:00.001+01:00

Suposo que encara és massa aviat perquè ningú del grup s'hi hagi adonat, però estic tractant de triar una sèrie de seccions setmanals que m'ajudin a organitzar-me les idees. "Per fi és divendres" en seria una; els blocs recomanats, una altra; avui, diumenge, em pense que és el moment de prendre forces per superar la setmana, un bon moment per prendre "vitamines poètiques", i m'ha semblat que començar amb un tast de Miquel Martí i Pol seria un bon principi. Us deixo amb el mestre de Roda de Ter i amb la seva visió de la poesia:

A trenc de pell i a trenc d’ungles i dents
retruny la veu. Sense dir res sospeso
la densitat dels mots, la consistència.
No n’escriuré ni un que no em complagui
profundament. Els mots són el relleu
d’aquest paisatge estricte que dibuixo
i han d’ésser plens, suggeridors, compactes.
Cal que si mai algú s’hi aventura,
com ara jo, no es perdi per camins
massa intricats ni el venci la desesma.
No confegeixo signes, displicent.
En cada mot m’hi jugo l’existència.

Miquel MARTÍ i POL. Estimada Marta

Santiago Rusiñol: discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista

2007-11-23T22:06:00.001+01:00

Anem per feina!

Ja hem comentat a classe que, dins del moviment modernista, Víctor Català és un dels valors més alts, i que moltes literatures voldrien tenir una autora com aquesta en un moment com aquell (però la tenim nosaltres: som afortunats). Tanmateix, cal reconèixer que es tracta d'una excepció (una brillant i magnífica excepció) dins d'aquell panorama, i que no podem estudiar cap fenomen, sigui el que sigui, partint de les excepcions: cal començar sempre pels trets generals i per les manifestacions que els exemplifiquen. Així, doncs, anem a començar per un text programàtic d'un dels autors més representatius d'aquest moviment.

Una petita aproximació a la biografia de Santiago Rusiñol ens mostrarà característiques comunes a la major part dels modernistes: fill de família burgesa, va preferir dedicar-se a l'art i va completar la seva formació a París; en tornar-hi, va procurar continuar vivint una mena de "bohèmia dolça" (amb la butxaca més que mitjanament plena jo també vull ser bohemi); a més de diverses aspectes de la literatura (narrativa, teatre, novel·la), també va conrear altres arts, com ara la pintura.
El fragment que llegirem aquest cap de setmana i que comentarem dilluns és el discurs que va pronunciar al Cau Ferrat (Sitges) amb motiu de la Tercera Festa Modernista. Es tracta, com hem dit, d'un text programàtic, ço és d'una exposició dels objectius i desitjos del modernisme, concretament del corrent esteticista.
En aquestes línies, Rusiñol, capdavanter d'aquest moviment, expressa les seves emocions i els seus desitjos amb desencís i esperança al mateix temps. Desencís per quant la situació que observa en la societat a la qual pertany no sembla gens favorable als propòsits i les il·lusions dels que, com ell, pensen en la validesa de l'art per l'art i amb el que això comporta, i esperança pel fet que se sent satisfet de la seva opció i d'aquells que l'acompanyen i d'un futur més favorable.

Discurs en la Tercera Festa Modernista (1894)

"És la tercera vegada que el "Cau Ferrat" se reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la ciutat, venim a somniar al peu d'aquesta platja hermosa, a sentir-nos bressar al compàs de les onades, a prendre aigües de poesia, malalts com estem del mal de prosa que avui corre a la nostra terra.
Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots junts i junts cantar lo que ens surti del fons del sentiment, per treure'ns el fred que corre per les venes de tothom aixoplugant-nos sota la bandera de l'art; per banyar-nos i embriagar-nos de sol, de sol i llum que ens assequi per un moment la tristesa de la boira. Venim perquè necessitem expolsar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta farda de sentit comú, tanta serietat fingida o riure estúpid com ha imposat el menestral enriquit per una banda i per altra la democràcia, an aquesta terra nostra que, per por d'ésser boja, se'ns va tornant ensopida [...]
L'art per l'art agonitza, per fer lloc a l'art comerç, a l'art cromo, a l'art barato, a l'art llustrós, que és el que entén la democràcia de l'art. Res de somniar, amics meus; res de veure visions, de sentir passar vaguetats allà on els núvols que es formen a l'atmosfera del pensament; de cloure els ulls mirant per dintre un més enllà difumit, d'enamorar-se d'ombres desconegudes: sempre el natural per pauta, sempre esclaus i lligats d'aquest natural ple de lletgeses i tristors, guarnit de baixeses d'esperit i de misèries morals, habitat d'homes somorts, mirant el passat com un llibre sense fulls, no creient en el pervindre, paixent resignats les engrunes del present [...]
Ella vindrà, aquesta aurora; ella vindrà algun dia, malgrat els núvols negres; i el goig de sentir-la que s'acosta, de pressentir que els artistes aquells i aquells poetes, des de llur tomba immortal i gloriosa ne veuran d'altres com ells, ens fa viure esperançats, an els que creiem en una hermosa renaixença. Molts per ells treballen, molts hi somnien, molts coven en el fons del pensament idees noves i veuen passar visions d'un art que vola; molts senten ja la febre de l'empenta; molts hi sofreixen ocults sentin el formigueig de quelcom indecís que els diu pressentiments a cau d'orella i els fa veure colors indefinits; molts hi sospiran i esperen el raig potent de claredat, d'inspiració, de llum ja feta, que els arrencarà del cap la idea nova, la nova llum, l'obra parida del somniat modernisme.
Mentre esperem, amics meus, per al nostre "Cau", per aquest raconet íntim, per aquest riu arrecerat i modest, no volem demanar més que una gràcia: que sigui sempre, el nostre "Cau", un "cau d'il·lusions i esperances"; que sigui un refugi per abrigar an els que senten fred al cor; un pedrís on reposar l'esperit que arriba malalt del camí enfangat de la terra; una ermita prop del mar, hospital dels ferits d'indiferència, i posada de pelegrins de la Santa Poesia, que vinguin a veure espai, a respirar núvols i mar i tempestats i serenes, a curar-se del mal del soroll, a omplir-se els pulmons de pau per tornar a volar amb més alè vers els boscos i bardisses de la vida i continuar la Santa Lluita [...]

Cau Ferrat, sala del brollador

Això voldríem, oh poetes!, i, per lograr-ho, aquí davant dels nostres ulls tenim dos grans exemples per seguir: les ones per un costat buidant els més durs penyals, i per l'altre la constància de l'home doblegant i dominant el ferro verge. Flexibles com l'aigua amorosa podreu abatre els cors de roca; valents com els manyans de l'Edat mitja podreu doblegar les voluntats de la matèria. Treballem a cops de petons i de martells; i ne tant aquí tots junts, tots dels nostres, sense por d'orelles forasteres a l'art i a la poesia, podrem esbravar-nos cridant lo que no gosem dir moltes vegades rodejats del gran ramat: que volem ser poetes i que despreciem i planyem an els que no sentin la poesia; que estimem més un Leonard de Vinci o un Dant que una província o un poble; que preferim ser simbolistes, i desequilibrats, i fins bojos i decadents, a decaiguts i mansos; que el sentit comú ens ofega; que de prudència a la nostra terra en sobra; que no hi fa res passar per don Quixots allí on hi ha tants Sancho-Panzas que pasturen, ni llegir llibres encantats allí on no se'n llegeixen de cap mena."

Buf, ja ho sé, el text era una mica llarg i és possible que, si l'has llegit en la pantalla (copiaferrar i imprimir sol ser més còmode), t'hagis quedat una mica "igual". Bé, doncs, ara, pots provar a centrar la lectura tractant de respondre (ho pots fer sobre un full o ho pots fer en forma de comentari) alguna o algunes de les preguntes que vénen a continuació:

A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?
Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?
Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?
Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?

I, naturalment, podeu passar tornar per aquí, llegir els comentaris de la resta del grup i comentar-los, i comentar els comentaris dels comentaris, i comentar els comentaris dels comentaris dels comentaris... I dilluns, a classe, en parlarem.

Ànim, i endavant les atxes!

Activitat adaptada de Textos de la literatura catalana (1833-1931)

Per fi és divendres: Són els reis del mambo

2007-11-23T16:40:00.001+01:00

Un bloc literari: Tens un racó dalt del món

2007-11-21T22:50:00.001+01:00

Jesús M. Tibau és escriptor i coordinador del Club de Lectura de Tortosa. Part del seu "apostolat" per la causa de literària, la realitza a través del bloc Tens un racó dalt del món. Es tracta d'un bloc tant actiu (sovint, més de cinc articles el mateix dia) que no resulta fàcil de seguir. En part per aquest motiu, però, sobretot, per la imaginació i originalitat de Tibau, és impossible no trobar-hi alguna secció del nostre gust.

Qualsevol esperaria trobar, en aquesta mena de bloc, apartats com el de "Comentaris de llibres" o "Club de Lectura". Però l'autor no s'atura aquí i ens obre vies alternatives i suggeridores, com ara "De pel·lícula", "Cançons", i d'altres de més inesperades, lúdiques i sempre sorprenents, com "Cares del món", o la impagable "Desdefinicions". Per als més competitius, els "Jocs literaris" són una manera divertida de posar a prova els propis coneixements en la matèria. I n'hi ha moltes més.
D'aquest racó de la xarxa que no podeu deixar de visitar, us en deixo un petit tast ben recent.

Serà veritat?

2007-11-18T00:25:00.001+01:00

Trobo la següent notícia a Nació Digital.cat: "La televisió ha deixat de ser el principal mètode d'entreteniment dels joves europeus, per deixar pas a Internet." Serà veritat, o és una exageració?

Per cert, si us fixeu, la van publicar divendres al migdia, quan feia uns minuts que havíem sortit de la TIC 1. Casualitats.

I per què, aquest títol?

2007-11-15T00:39:00.001+01:00

És ben sabut que la lectura, al llarg dels darrers anys, ha anat perdent pes davant d'altres entreteniments. Televisió, vídeo, videojocs, jocs en xarxa, han retallat el temps que nens, adolescents i joves hi dediquen. I, sobretot, ha perdut prestigi: hi ha joves que es burlen quan veuen algú de la seva edat amb un llibre entre les mans.
La societat (els polítics, els educadors, els pares) busca i no troba la fórmula màgica que faci girar la mirada dels joves envers els llibres. Campanyes ministerials (amb grafi@s absurd@s i progr@s que no hi ha qui entengui), campanyes autonòmiques, iniciatives des d'escoles i biblioteques. Tot en va.
I, quan em mig d'aquest panorama desolador, apareix un llibre, una saga, que aconsegueix captivar nens, joves i adults d'arreu del món, milers, milions, quina és la reacció d'aquells col·lectius preocupats? En molts casos, la desqualificació: que si veges tu, quins llibres van a anar a llegir; que si només els interessen les fantasies més absurdes; que si...
Darrere d'aquestes desqualificacions s'amaguen moltes coses. El desconeixement, per exemple: quan els preguntes per què no els han agradat aquests llibres, sempre et contesten "ah! no! jo no em dedico a llegir aquestes bajanades!" O la desmemòria: ja no recorden els llibres que llegien quan tenien deu, dotze anys (probablement, no els conserven: greu error). O la ignorància del que representa la lectura: es llegeix només per plaer, senyors; i aquest plaer, amb el temps, va evolucionant, va adquirint nous matisos i hom va assolint nous nivells de lectura. Però, si no hi ha plaer, no es llegeix.
"Millor que llegeixin això que que no llegeixin res", he escoltat en alguna ocasió. Doncs, sí, efectivament: millor que llegeixin això. Perquè aquesta és l'única manera com continuaran llegint: amb lectures que els agradin, que els arribin, que els motivin. Un nen de deu anys es pot identificar amb altres nens que van a l'escola, com ell; que tenen professors simpàtics i antipàtics, com ell; que han de superar matèries que no els interessen, com a ell; que els agrada més l'esport que estudiar, com a ell. Però no és pot esperar que un nen de deu anys, que no és imbècil, es tragui, impassible, les novel·letes que escriuen com a xurros una colla de presumptes professionals amb el manual al davant (amb el manual d'escriure novel·letes com a xurros; però, també, amb el manual d'història, o, pitjor encara, amb la llista dels famosos temes transversals, terrorífic "manual del bon ciutadà" dels nostres dies), llibres que compleixen amb tots els requeriments per ser seleccionats per la conselleria corresponent i, convertits en llibres de lectura obligatòria (horrespantosa expressió!), inflar les butxaques dels autors (miquetes! miquetes!) i desinflar la curiositat dels lectors.

Aquestes són les forces del mal contra les quals pretenc defensar-me. Algú més s'hi apunta?