La llegenda del cor menjat (vida de Guillem de Cabestany)

Activitat

A la pàgina 41 del llibre de text, activitat 2, se us demana llegir la vida de Guillem de Cabestany (anomenada també Llegenda del cor menjat) i identificar-hi tots els elements característics de l'amor cortès (que ja hem explicat). El text no apareix al llibre, de manera que us el enllaço a continuació. Abans, tanmateix, aprofitarem per comentar dos conceptes que no han aparegut fins ara a classe i que em penso que tampoc són al llibre: les vidas e razos.

Hem explicat que les obres dels trobadors no eren poemes, sinó cançons, escrites per ser cantades amb acompanyament musical, per ser escoltades. Així, si una cançó deixava de ser popular, s'oblidava i es perdia per sempre. Afortunadament, a partir del segle XIII, hi va haver persones (trobadors, poetes, senyors, clergues) que es van interessar per aquestes obres i les van fer copiar per conservar-les; aquests manuscrits s'anomenen cançoners. Els cançoners solien organitzar-se amb criteris d'antològics: conservaven les millors composicions (segons el criteri de qui feia el cançoner) de cada autor, posaven juntes totes les cançons de cada trobador i, a més a més, abans de la primera cançó, solien incloure-hi la vida de l'autor: una petita biografia on, a més del nom, hi apareixien el seu origen geogràfic i el seu estament (si era un cavaller, un clergue, un rei o, fins i tot, un joglar que havia esdevingut trobador); en general, però, no són gaire fiables, ja que es componien a partir rumors no documentats (la que llegireu a continuació és clarament falsa).

I, a continuació de les vidas, podien aparèixer les razos de trobar, ço és, els motius que havien impulsat aquella persona a composar cançons (o a composar algunes de les cançons), així com alguna característica de l'estil (si emprava el trobar lleu, el trobar clus o el trobar ric).

Propostes

Una manera de familiaritzar-se amb l'edat mitjana seria llegir, durant el cap de setmana, quatre o cinc llibres de cavalleries o novel·les cavalleresques, trenta o quaranta cançons trobadoresques i un parell de manuals de 900 pàgines sobre aquesta època. Com que em penso que no tindreu temps per a tantes coses, em limitaré a suggerir-vos (de moment) la visió d'una pel·lícula fàcilment accessible.

Probablement, tots heu vist ja El nom de la rosa, basada en la novel·la homònima d'Umberto Eco. Eco és un gran medievalista i la seva novel·la està molt ben ambientada i molt ben documentada. El film, tot i que no és totalment fidel a l'obra original, no comet cap gran errada històrica (alguna de petita, sí), cosa que la converteix en un manera agradable d'assabentar-se de com es conservava la cultura cap al segle XIII; quins eren els moviments polítics de l'època; quines eren les tensions entre les tres grans ordres de l'Església Catòlica (benedictins, franciscans i dominicans), i què passava amb les famoses heretgies (no ho hem esmentat a classe, però la desfeta de Muret i la invasió de Llenguadoc per part dels senyors del nord havia estat justificada com una croada contra els albigesos [suggeriment: investigueu el tema i escriviu-hi alguna cosa]).

La llegenda del cor menjat (vida de Guillem de Cabestany)

Seguiu aquest enllaç; hi trobareu les vides (traduïdes al català) d'uns quants trobadors: Jaufre Rudel, Guillem de Berguedà, Guilhem de Sant Leidier, Peire Vidal, Guilhem de la Tor i Guillem de Cabestany (aquesta és la que aneu cercant).

Ops, no cerqueu faltes d'ortografia en la llista de noms: he respectat la llengua original en cada cas.

Un punt de partida

Qui tingui una mica més de curiositat sobre el tema, pot començar a investigar per aquesta pàgina de la UOC.