dijous, 8 de gener de 2009

Un suspens ben merescut

Hi ha molts motius per merèixer un suspens: fer un mal examen, no fer cap examen, no haver fet els deures, tenir una actitud negativa... En general, hom mereix un suspens per no haver fet el que tocava. El suspens que escriuria avui amb un retolador vermell de punta ben gruixuda, però, no és com els que sovint em veig obligat a administrar: seria un suspens a nivell humà.

Avui, primer dia de classe després de les vacances de Nadal, he fet el que solen fer molts professors: he preguntat als meus alumnes què els havia cagat el tió; no és tracta de curiositat morbosa, sinó professional: qualsevol estudiant de psicologia us parlarà durant hores i hores del valor educatiu del joc i de com les joguines ajuden a construir i a formar la persona que arribarà a ser el nen.
Les respostes, ai!, han estat dramàtiques: qualsevol dels meus alumnes havia rebut regals per valor de més de cent euros (crisi? quina crisi?); hi mancava, però, alguna cosa, i alguna cosa important. De manera que els ho he preguntat directament, no fos cas que se'ls hagués oblidat parlar-ne: "i quants llibres us han regalat?"
Els meus alumnes, criatures innocents, inconscients i, a aquest pas, futurs ignorants integrals i analfabets funcionals, han començat a riure i a respondre: "Cap!" "Zero!" "Ningun!" "Cap ni un!" Fins i tot hi ha hagut qui m'ha argumentat que, ells, si els regalaven un llibre, l'agafaven amb dos dits, el miraven per davant, el miraven per darrere i el deixaven en un calaix per sempre més. Per un moment, m'ha semblat estar assistint a l'escenificació d'un capítol de Pinotxo.



I és aquí on arriben els suspensos. Sí, els suspensos presents i futurs d'aquests alumnes que, per manca de pràctica lectora, no saben (ni sabran mai) interpretar correctament les instruccions d'un examen (de les preguntes de l'examen no cal ni parlar-ne). Però, sobretot, i aquest és el que jo tenia en ment quan escrivia el títol, aquí arribaria el suspens dels pares; perquè, no ens enganyem, uns pares que no regalen llibres als fills no mereixen aprovar l'examen del carnet de pares. Es mereixeran, això sí, els fills que tenen.


Powered by ScribeFire.

15 comentaris:

Juana De Arco ha dit...

Hola Senyor professor, aquí estic d'acord amb tu, però segur que a les teves classes hi ha més d'un alumne que té l'interès propi de llegir. La meva mare per Nadal només m'ha regalat 15 llibres. Crec que és veritat tot el escrius al text, si el vostre futur som nosaltres no arribareu en lloc; generalitzant.
Fins el proper dia.
Juanadark.

charlote ha dit...

Hola Severus, sóc ex-alumna ja però estava per aquí rondant i m'he passat pel blog.
Crec que és interessant el que dius i, sí, a la meva classe han regalat ben pocs llibres per reis això sí, la wii, la DS, portàtils i mòbils els que vulguis.

Fins aviat!

Severus ha dit...

Afortunadament, Juanadark, sempre hi ha excepcions a la regla. Si no fos així, fa temps que m'hauria cercat una altra feina.
Quinze llibres! Doncs, no sé si això és un perill: perill que vulguis llegir-los tots de cop, o perill que alguns es queden a la prestatgeria per manca de temps per llegir. Però, evidentment, sempre és preferible.

Fins demà.


Hola, Charlote! M'alegra veure que et deixes caure per aquí, ni que sigui de tant en tant.
Wii, DS, portàtils... Recordo que, un any, les notes del primer trimestre d'una alumna de 4t d'ESO mostraven vuit suspensos. Després de reis, va venir a classe amb una moto nova: sense comentaris.

Ja em contaràs si has entès les meves anotacions.

Fins aviat.

Calibre 22 ha dit...

Sincerament.
Poques persones es troben a aquesta altura que siguin felices amb un llibre entre les mans. Jo sempre ho dic, els diners estan genials, pots comprar-te roba, o la playstation 24500(i ho diu una forofa dels videojocs i les consoles xD), o sortir de festa esbojarrada. Pero com la ilusió de tenir un llibre per llegir, per anar a un altre món, desconectar de la realitat per uns instants o unes hores, no hi ha res.

Severus ha dit...

Així és, Calibre 22, cada volta costa més trobar lectors (i, sobretot, lectors joves); ells s'ho perden.

I, sí, és una de les maneres més còmodes i assequibles de viatjar a altres mons o a altres èpoques, o de transformar-se en una altra persona.

Anònim ha dit...

Jo com a bon alumne, ho he aprovat tot.
Ami això dels llibres m'agrada llegir quan estic aborrit a casa. No es que llegeixi molt, pero millor que res... no Severus?

Sintagma_Carabassal

Anònim ha dit...

Molt bones, intentaré escriure en català, ja que la otrotragia catalana no la domino massa, pero bé.

Crec que en algunes coses té tota la raó del món, però, en que diu que som uns futurs analfabets, no estic d'acord.

Jo, sóc una alumna seva, que ha aprovat amb un suficient,(i ben agraïda que estic) no aprovo amb notables ni exel·lents, sóc una friki, que es passa tranquil·lament 5 hores jugant a la xbox360, o RASCANDOSE LA PANZA, com diuen alguns, però aixó sí.

Llegeixo com ningú,a casa tinc llibres de tota mena, català, anglés, castellà, i txec.
Llegeixo sense cap problema, i encara que em tiri 24 hores seguides jugant a la consola, dubto que sigui una futura analfabeta.

Tot depén com et tractin desde ben petit. Si des-de ben petit no llegeixes, et costarà...

Crec que de"futurs ignorants integrals i analfabets funcionals" no tenim massa.
Dels 20 que som a classe, "futurs ignorants integrals i analfabets funcionals" tan sols sortiràn 6.

Amí,personalment, m'encanta llegir llibres de ciència ficció, es assembla a un joc.

Avui dia, que en penses? Un noi de 16-17 anys,en plena pubertad, que voldrà? un llibre ben gruix ple de paraules, lletres petites,sense dibuixets, forçar el cervell...o un videojoc divertit, on han d'escoltar que parlen els ninos de la pantalla?

Jo crec, que amb el temps, això canviarà.
En tots? NO, pero molts sí, i els que juguen com uns bojos, alomillor d'aquí 20 anys tenen fills i els obliguin a llegir, o els llegiràn ells mateixos.

Segur que per aquet món, hi han molts nois/es, que s'ho perden, llegir es maravellós, pero no tot en aquesta vida serà llegir...

TEMPS PER TOT

Un salut, i que passi una agradable nit :)

Anònim ha dit...

se m'ha oblidat afegir.

Tot friki te les seves aficions, i no vol dir que siguem uns analfabets.
Els que juguem, juguem jocs que també sòn en anglés, japonés.
Jo com una bona friki que sóc, compro jocs d'importació japonesa.
Així que de pas, aprenc Japonés.

Te una part positiva lo de jugar.

Anònim ha dit...

Severus has posat les carabasses per mi? :D

Sintagma_carabassal

Severus ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Severus ha dit...

Sintagma Carabassal, no sé si els bons alumnes són els que aproven o els que aprenen; en realitat, m'interessen més els estudiants (i aquí no hi ha ni bons ni dolents), que són els que estudien. Vull dir, els que estudien sempre, durant tota la vida.

I, no, no les havia posades per tu!


Hola, P. (suposo que ets tu, tinc pocs alumnes que puguin llegir en txec). T'ha faltat tenir en compte el to humorístic i hiperbòlic del text, així com el fet que, en realitat, de qui es parla aquí és dels pares, no dels alumnes, i només dels pares que no regalen mai llibres als fills. Afortunadament, no tots els pares són així.

Anònim ha dit...

Quina decepció, jo que pensaba que les heavies posadas per a mi… Confo en que un dia en dediquis un troç de bloc per ami. Tindrem que esperar fins al dimecres per tornar a disfrutar d’una de les tevés clases degut a la excursió del dilluns.

Sintagma_carabassal

Anònim ha dit...

Si els fills no volen que els comprin llibres, dubto que els pares els hi comprin. Per què? senzill... perque si un fill no demana un llibre, els pares passaràn totalment de malgastar 12€ en un llibre que el fill el deixarà al calaix.

Culpa dels pares? Si i no.
Jo he crescut on la disciplina es molt molt forta, on t'has d'aixecar quan ve el professor, i no 'tuteas' a ningú.

Aquí...Alguns pares passen totalment dels fills, i altres els intenten educar, pero els fills busquen companyies que no convenen. Culpa dels pares? aquí ja no.

Jo li tinc molt de respecte, crec que es l'unic professor a qui li tinc tant de respecte, peró en això no estic d'acord.

Un pare o mare, pot educar molt be al fill o filla...pero als 15 o 16 si busca amics i tal...pot canviar totalment.I allí els pares ja no tenen culpa

P. xD

Severus ha dit...

Ai, Sintagma, espero no haver de posar més fotos de carabasses i, si ho faig, que no sigui per tu!
Què et va semblar l'excursió del dilluns? Hi has trobat algun mòdul al teu gust? Jo me'n vull mirar uns quants (no és broma).




En primer lloc, gràcies pel comentari, Anònim (i per allò del respecte, m'ha fet molta il·lusió).

És veritat que, per més que s'hi esforcen en l'educació dels fills, els pares no hi tenen cap garantia, hi ha milers de coses que s'hi poden interposar: amistats, televisió, addiccions... Però fixa't que jo em referia als pares que no s'hi esforcen gens, que, en segons quins ambients, poden arribar a ser la majoria; en aquestos casos, la calamitat està garantida.
El gust per la lectura, que és el punt concret en què em centrava, s'adquireix, sobretot, per imitació; és a dir, un nen que no veu mai el pare o la mare amb un llibre en les mans, que no li han llegit contes de petit, que no està acostumat a veure llibres per casa, difícilment pot adquirir aquest gust.
Fa molts anys, quan no existia la televisió i la ràdio era un luxe, la lectura era un entreteniment general. Ara hi ha tanta oferta de distraccions que aquest vici solitari ho té molt difícil.

És molt bon senyal que no estiguis d'acord amb mi: vol dir que no has tingut ocasió de veure el que he vist jo. Probablement, a casa teva sí que hi ha llibres.

Anònim ha dit...

Lo de que faltan llibres a cases es veritat. A casa meva sempre han hagut llibres,peró mai m'ha volgut llegir rés jeje.

I a lo de les formacions, jo sí que he vist algo interessant.

Faré grau mitjà de sanitat, encara no sé si Farmàcia o cures, i després grau superior de prótesis dentals.

Per què? perque no entro en contacte amb gent i no me sacan de quicio jeje
que vagi be

P.