dimarts 14 d’abril de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seccions
1r BAT A - Llengua catalana i literatura
1r BAT - Literatura catalana
Camins oberts
Arxiu del bloc
-
►
2007
(13)
-
►
novembre
(11)
- Per fi és divendres: no hi ha res com parlar clar
- Aforismes: pedrades intel·lectuals
- Els imprescindibles: els Escrits
- Víctor Català: una escriptora excepcional
- Saviesa popular
- Vitamines poètiques: Miquel Martí i Pol
- Santiago Rusiñol: discurs llegit a Sitges en la Te...
- Per fi és divendres: Són els reis del mambo
- Un bloc literari: Tens un racó dalt del món
- Serà veritat?
- I per què, aquest títol?
-
►
novembre
(11)
Mesures contra el caos
- 1r bat (12)
- activitats (5)
- aforismes (1)
- assaig (2)
- autors (3)
- blocs recomanats (1)
- bíblia (1)
- català (4)
- cerca del tresor (4)
- classe (9)
- comentari de text (1)
- diccionaris (1)
- discriminació (1)
- enciclopèdies (1)
- eso 4 (1)
- festa (1)
- firefox (1)
- guillem de cabestany (1)
- imprescindibles (1)
- informàtica (3)
- internet (2)
- joan fuster (1)
- jovent (1)
- lectures (1)
- literatura (10)
- literatura catalana (7)
- maria-mercè marçal (1)
- modernisme (2)
- opinió (3)
- ortografia (2)
- pedagogia (1)
- per fi és divendres (2)
- personal (1)
- poesia (1)
- poesia trobadoresca (1)
- programari lliure (1)
- quim monzó (1)
- refranys (1)
- salut (1)
- sistema educatiu (1)
- societat (2)
- vitamines poètiques (1)
Si voleu saber de mi
- Severus
- Estudiant de professió, em guanye la vida com a professor de secundària. Actualment, faig classes de Llengua catalana i literatura al Penedès. Crec que no s'hauria d'estudiar cap art com a assignatura a qualificar: l'art s'ha fet per al plaer, no per a l'estudi. Així, doncs, em sembla una barbaritat fer memoritzar un temari farcit de dades que, en molts casos, no hi ha temps per contrastar-lo amb la lectura de les obres que l'inspiren; preferiria no explicar ni una sola línia a les meves classes i oferir aquest temps al meus alumnes perquè el passessin llegint. Ara bé, què és la lectura sense el plaer de parlar-ne? No és veritat que parlar d'un llibre que ens agrada ens pot fer tant de goig com llegir-lo? Comentar-ne els detalls que més ens han captivat; descobrir, mitjançant l'opinió d'altri, detalls que no hi havíem apreciat; recrear-ne, en la nostra ment, fins el detall més petit: aquests plaers, que la tertúlia ens pot aportar, són els que voldria trobar en aquest espai, i compartir-los amb qui tingui la paciència de passar per aquí. Sou benvinguts.
0 comentaris:
Publica un comentari