diumenge, 24 de maig del 2009

25 de maig, dia de l'orgull friqui


Per als pocs que potser encara no ho saben, el 25 de maig de 1977 es va estrenar la primera pel·lícula de la saga Star Wars (el IV episodi, una numeració que va deixar perplex més d'un espectador). Amb aquesta excusa, uns quants anys més tard es va començar a celebrar el "Dia de l'Orgull Friqui", una manera de reivindicar públicament el gust per algunes obres de ficció mal vistes per la crítica oficial (o per la cultura oficialista i burrocràtica, curta de gambals).

Any rere any, aquesta celebració va guanyant seguidors entre els adeptes, no només a Star Wars, sinó també a Start Trek, Battlestar, The Lord of the Rings, Harry Potter, Disco World i moltes altres novel·les i pel·lícules que presenten, com a principal punt en comú, basar-se en la fantasia més lliure i més poc acomplexada. I aquesta moda a arribat a tal punt que, segons alguns, avui en dia la cosa més friqui és declarar-se no friqui. Ho puc comprendre: sempre que algú es declara "normal" davant de mi, el miro amb la curiositat de l'entomòleg que acaba de descobrir una nova espècie d'aranya capaç de convertir-se en crisàlide i, posteriorment, en elefant.




Personalment, entenc aquest dia com un homenatge a la ficció, a la creativitat i a la capacitat humana de deixar-se seduir per la meravella.

I vosaltres, de què sou friquis?


Powered by ScribeFire.

14 comentaris:

jedi knight Obi-wan Kenobi ha dit...

Jo ya ho savia.
Savies que vader va causar mes impresio de la que volien?:p

demà anire amb la camiseta de star wars(desgraciaciadament no es de la 4).Fins i tot e fet un, es diu blog? de star wars.

Obi-wan Kenobi(Demà darth vader hem matara :D)

Liga Adelante ha dit...

Jo soc friki de les teves clases :)

Severus ha dit...

I tant, Sintagma Kenobi. De fet, és un dels millors dolents de la història del cinema.

Eps, al final, anaves de paisà, avui: has tingut por d'enfrontar-te al costat fosc?


Ostres, Liga, això sí que és ser friqui! (Per cert, no hauries d'estar fent els exercicis que us ha posat la Rosa?)

Maki ha dit...

Bona tarda,

Jo especialment sóc friki de moltes coses,

m'he llegit la nisaga de Harry Potter 7 vegades senceres, encara que el personatge de Harry no és e que em sedueix més, sóc fan dels germans bessons Weasly (sobretot d'en Fred més que d'en George, no m'agrada el génere defectuós amb petites tares i amb petites faltes anatómiques xDDDDD).Les obres de Christopher Paolini(Eragon Eldest Brisinigr) hi són entre les meves predilectes .També sóc amant de molts cómics i séries manga,Per exemple: Bola de Drac(això és el menys friki qe trobaràs avui no? XD), Slam Dunk, Death Note.


que vagi bé i ens veiem per la gran selva amazònica repleta d'extranyes espécies que és l'institut.



Maki

jedi knight Obi-wan Kenobi ha dit...

Anda, yo tambè me llescut el set de Harry Potter (els bessons no acaben molt be) els de christopher paolini, i tambe els de tolkien

No hem vaig disfresar, pero vaig estar a punt,pensaba que la camiseta ya anava be, i no tenia ganes d'agafar-ho.

Obi-wan

Nee-san ha dit...

Jo sóc friqui de anime, manga, videojocs i ninos dels videojocs i animes.
Els videojocs sobre tot de rol ^^

Animes un mun, fushigi yugi, death note, sakura card captor, Kanon, Air tv, clannad, clannad after story, kanokon, umisho, NARUTO! i NARUTO SHIPPÛDEN, Kurokami, Ef a tale of melodies (ef a tale of vesperia un videojoc increible que sortirà d'aqui res) i un llarguíssim etc, i com no, tot en japonés subtitulat en castellà ^^

com dic sempre.

FRIKI! Y CON ORGULLO!

Severus ha dit...

És veritat, Maki, el personatge de Harry queda una mica soso. A més, fer, fer, el que es diu fer, fa poques coses: més bé, li'n passen.

El millor moment dels bessons, Sintagma Kenobi, és aquell atac audaç contra la Dolores Umbridge; gairebé un cop d'estat.

Digues que sí, Nee-san: FRIQUI POWER!

Maki ha dit...

tens tota la raó, harry es fa soso perqué és massa predecible.

És un noi amb un complexe d'heroi gegantí amb una quantitat infinita de Felix Felicis injectat en vena.

Però mencanta l'ingenuitat de la que fa gala als 4 primers llibres i el canvi dràstic quan pateix la mort dels sers propers.


Aquesta nissaga de llibres m'entusiasma, m'he arribat a apendre una pàgina sencera de memòria xDDDDD



Maki

Severus ha dit...

N'has llegit algun fragment en versió original, Maki? Per més feina que et costi, paga la pena.

Liga Adelante ha dit...

Liga es friqui? Expliquis bon home jeje :)

Sintagma_carabassal ha dit...

com que jo no dono la cara?? ¬¬"

qui a dit que en tingui? :D

y no... la P. no sap que soc... ¬¬"

y tu si?? ho he preguntat molts cops, jaja, com el regalet del dimecres^^

ya sap, miri la llista sempre! :P
( aqui surts ballant...:S http://www.youtube.com/watch?v=xZ-d7e_RRLg )

Un salut :D


Sitagma_Carabassal

Anònim ha dit...

M'encanta la foto!
La citació ve de la porta de la nostra cuina... la meva mare té aquestes idees, de tant en tant va decorant la porta (perquè la veritat és que és una porta força aburrida) i hi posa dibuixos, o, com avui, diferents escrits. Ha sigut entrar a casa, i veure la porta. M'he fet un fart de riure!
No, no m'he llegit "l'autobiografia", pero saps si es pot trobar a les biblioteques?

Severus ha dit...

Liga, crec que hauries de repassar el concepte "friqui"; no és equivalent a fan ni a seguidor ni a afeccionat...


Sintagma, no sabies que el ball forma part de la formació bàsica d'un bruixot? En el ball anual de Nadal, hi participen tots els estudiants de Hogwarts de 4t curs cap a amunt. I els professors solem iniciar la dansa amb gran cerimònia.

Severus ha dit...

La teva mare deu de tenir molt de sentit de l'humor, MoonShaw. Però em deixa intrigat aquest concepte de "porta avorrida"... Em podries posar un exemple de "porta divertida"?

Crec que et resultarà bastant fàcil trobar l'autobiografia del Groucho, tant en català com en castellà. Tanmateix, tu podries llegir-la en versió original, i de segur que et resulta molt més interessant.
És una de les meves lectures recurrents des que tenia 15 anys, ens la va recomanar el professor de llatí i filosofia, i gairebé tots els de la meva promoció vam acabar devorant aquest llibre.

Però no és exactament una autobiografia; en realitat, sempre l'he considerat un llibre d'assaig: comença contant coses de la seva vida, sobretot de la seva vida professional, i acaba filosofant una mica sobre el sentit de la vida, de la família, de l'amor... Però no es fa pesat en cap moment.