Preparant l'estiu: curs d'anglès accelerat

Three witches watch three Swatch watches.
Which witch watch which Swatch watch?

Powered by ScribeFire.

25 de maig, dia de l'orgull friqui

Per als pocs que potser encara no ho saben, el 25 de maig de 1977 es va estrenar la primera pel·lícula de la saga Star Wars (el IV episodi, una numeració que va deixar perplex més d'un espectador). Amb aquesta excusa, uns quants anys més tard es va començar a celebrar el "Dia de l'Orgull Friqui", una manera de reivindicar públicament el gust per algunes obres de ficció mal vistes per la crítica oficial (o per la cultura oficialista i burrocràtica, curta de gambals).

Any rere any, aquesta celebració va guanyant seguidors entre els adeptes, no només a Star Wars, sinó també a Start Trek, Battlestar, The Lord of the Rings, Harry Potter, Disco World i moltes altres novel·les i pel·lícules que presenten, com a principal punt en comú, basar-se en la fantasia més lliure i més poc acomplexada. I aquesta moda a arribat a tal punt que, segons alguns, avui en dia la cosa més friqui és declarar-se no friqui. Ho puc comprendre: sempre que algú es declara "normal" davant de mi, el miro amb la curiositat de l'entomòleg que acaba de descobrir una nova espècie d'aranya capaç de convertir-se en crisàlide i, posteriorment, en elefant.

Personalment, entenc aquest dia com un homenatge a la ficció, a la creativitat i a la capacitat humana de deixar-se seduir per la meravella.

I vosaltres, de què sou friquis?

Powered by ScribeFire.

La cacera del tresor: Maria-Mercè Marçal

A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa
i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.


Maria-Mercè MARÇAL. Cau de llunes

Presentació

Avui encetem l'estudi de Maria-Mercè Marçal, una de les autores més importants de finals del segle XX; abans de llegir i comentar la seva obra Bruixa de dol, ens cal conèixer alguns detalls de la seva vida que estan íntimament relacionts amb la seva obra.

Però aquesta aproximació, en lloc de basar-la en una explicació tradicional, la fareu de manera autònoma (una mica dirigida): el professor us passarà un qüestionari sobre la nostra autora; l'haureu de respondre consultant els enllaços que teniu a continuació.

Enllaços

Maria-Mercè Marçal (1)
Maria-Mercè Marçal (2)
Maria-Mercè Marçal (3)

El drac o sant Jordi?

A Catalunya, relacionem el drac i sant Jordi amb la festa del llibre i de la rosa; no us heu preguntat mai qui dels dos és què dels dos? És sant Jordi el llibre i el drac és la rosa? O el llibre és el drac i el santet és la flor? Jo hi tinc la meva pròpia opinió, basada en uns arguments que, per a mi, són vàlids; però, vosaltres, què en penseu? i per què ho penseu?

Hi ha mig punt en joc per al millor text argumentatiu. Data límit, diumenge, 26 d'abril a la mitjanit. Deixeu el text com a comentari i signeu amb el nom real, si us plau. Oferta vàlida per a 4t d'ESO i 1r de BAT A.

Powered by ScribeFire.

Montserrat Roig

Vídeo

Vídeo

BAT 1 A: dimarts, 14 d'abril

Com que el Google Calendar està fent el burro i no em deixa actualitzar l'anotació per demà (és, encara, una versió beta, aquestes coses són normals), us apunto directament el programa:

1. Acabar la introducció a la Renaixença (De la Il·lustració al Romanticisme), centrant-nos en els aspectes del Romanticisme que donaran lloc a la Renaixença.
2. Comentaris al voltant de l'article "Lectura", de Joan Fuster.

Feina per divendres:

1. Lliurament dels esquemes sobre la Renaixença (unitat 3, apartat 1).

Espero que haureu agafat força durant les vacances.

Powered by ScribeFire.

Corín Tellado

Ahir va faltar Corín Tellado. Com que només es moren els bons, els mitjans de comunicació, dominats tradicionalment per crítics que li eren hostils, van fer un breu repàs per la seva carrera. Que si va escriure tans llibres, que si la van traduir a tantes llengües, que si era la autora en llegua castellana més llegida després de Cervantes. Però crec que no trobareu el seu nom ni als llibres de text (tebeos) de l'ensenyament obligatori ni a gaires manuals universitaris d'història de la literatura.

No recordo haver llegit mai cap de les seves novel·les rosa; però, de fa molts anys, defenso la literatura "de quiosc" i en valoro els efectes. Sempre poso l'exemple del meu avi, que va començar llegint novel·les de l'oest (sí, de l'estil de Marcial Lafuente Estefanía) i és l'única persona de qui estic segur que va llegir tant el Quixot com el Tirant, perquè vaig veure personalment com els llegia; i és el meu principal referent com a lector.

I, davant del seu òbit, em vénen al cap dues reflexions. La primera, la gran importància que tenen, com a creadors de lectors, els autors d'aquestes obres populars tan abominades per la crítica —què dèieu de la J. K. Rowling?

I, la segona, la necessitat de revifar aquests gèneres —els de la literatura de quiosc: novel·la rosa, policíaca, de ciència ficció— en català si volem revifar la lectura en la nostra llengua —si volem evitar l'extinció de la nostra llengua. Una iniciativa en aquest sentit es va dur a terme cap als anys 80 o 90, però crec que va tenir un èxit insuficient.

El que està clar és que, amb mesures com les lectures escolars obligatòries, no anirem enlloc: no s'obté cap plaer d'una obligació.

Powered by ScribeFire.