dimecres, 28 de novembre del 2007

Els imprescindibles: els Escrits

En un moment o en un altre, els aficionats a la literatura ens llancem aquella pregunta cruel i curiosa alhora: "i tu, quins tres llibres t'emportaries a una illa deserta?" En realitat, darrere d'aquest joc --gens innocent--, s'hi amaga la noció de cànon, és a dir, el llistat d'obres que, en una societat concreta, es considera imprescindible haver llegit si hom desitja ser considerat "persona culta". Jugarem, doncs, a aquest joc i, sense aspirar a equiparar-nos a Harold Bloom o altres eminències similars, donarem la nostra opinió.
Després vaig veure com l'Anyell obria el primer dels set segells i vaig sentir el primer dels quatre vivents que deia amb veu de tro:
- Vine!
I vaig veure que hi havia un cavall blanc, i el seu genet duia un arc. Li van donar una corona i va sortir com a vencedor camí de la victòria.
Després, quan l'Anyell va obrir el segon segell, vaig sentir el segon dels vivents que cridava:
- Vine!
Llavors aparegué un altre cavall, de color roig. Al seu genet, li van donar poder d'arrencar la pau de la terra i fer que els homes es matessin els uns als altres. I li donaren una espasa enorme.
Després, quan l'Anyell va obrir el tercer segell, vaig sentir el tercer dels vivents que cridava:
- Vine!
I vaig veure que hi havia un cavall negre, i el seu genet duia una balança a la mà. Llavors vaig sentir enmig dels quatre vivents una veu que deia:
- Una mesura de blat, un denari; tres mesures d'ordi, un denari; però, l'oli i el vi, respecta'ls.
Després, quan l'Anyell va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart vivent que cridava:
- Vine!
I vaig veure que hi havia un cavall de color cendrós. El seu genet s'anomenava la Mort, i anava acompanyada del seu reialme. Li van donar potestat sobre la quarta part de la terra, perquè matés amb l'espasa, la fam, la pesta i les bèsties ferotges.

Ap 6, 1-8



D'entre totes les lectures que expliquen, o que ajuden a comprendre, la complexitat del món occidental del segle XXI, n'hi ha una que, dissortadament, està caient en l'oblit fins i tot dels que aspiren a cursar estudis de literatura; té al darrere uns aspectes ideològics que no tothom comparteix. Tanmateix, negar la importància literària --i cultural-- d'aquest text seria una temeritat. Estic parlant, és clar, de la Bíblia ("allò que està escrit"). Seria impossible explicar la literatura europea dels darrers XX segles (bé, tal volta una mica menys: el cristianisme no es va estendre d'una manera tan ràpida ni tan fulminant; però crec que podem acceptar aquesta simplificació) sense fer referència a les seves pàgines.
Ara bé, estem parlant d'un text que ha trigat uns dotze segles en gestar-se (X aC - II dC), obra de nombrosíssimes mans, que recull tots (o gairebé tots) els estils i tipologies textuals possibles: per on començar? La tria és difícil, molt difícil: el Gènesi és conegut de tothom --almenys, d'oïdes--; de l'Èxode, tots recordem Charlton Heston partint en dos les aigües del mar Roig, perseguit per un Yul Brynner encolerit; les matxacones sessions televisives de Nadal i de Setmana Santa ens obliguen a conèixer més o menys els Quatre Evangelis. Però, i la resta?
Bé, doncs, alguns dels llibres Profètics són realment excepcionals (Isaïes, el profeta per excel·lència; Ezequiel, l'inventor de la performance o poema-acció); els Escrits estan a la base de moltes grans obres poètiques occidentals (sense el Càntic dels Càntics no comprendríem Ausiàs March; el Cohèlet, sense cap altre text, podia haver generat tot un moviment filosòfic); els Deuterocanònics amaguen gran sorpreses (Ester i Judit ens mostren dues heroïnes que salven llur poble de l'extinció: ni Rambo ho hagués fet millor). Tanmateix, jo he preferit començar pel final i oferir-vos un petit tast de l'Apocalipsis, probablement, el llibre de la Bíblia que més pel·lícules ha inspirat.


Powered by ScribeFire.