dimecres, 30 de setembre del 2009

Ens traslladem

Després de dos anys, aquest bloc acaba aquí les seves funcions. Ha estat un experiment interessant, amb resultats que no sempre han estat els que jo esperava (hauré de treballar una mica més la clarividència), però, en conjunt, positius. No és un punt i final, però: continuarem la tasca a Defensa contra les forces del mal.

Gràcies a tots els que heu passat per aquí a deixar-hi els vostres comentaris, els vostres dubtes, les vostres reclamacions i, fins i tot, en alguns casos, la vostra amargura (sentiment ben humà que no us puc retreure). Sereu els benvinguts a la nova aula.


Powered by ScribeFire.

diumenge, 31 de maig del 2009

Preparant l'estiu: curs d'anglès accelerat

Three witches watch three Swatch watches.
Which witch watch which Swatch watch?


Powered by ScribeFire.

diumenge, 24 de maig del 2009

25 de maig, dia de l'orgull friqui


Per als pocs que potser encara no ho saben, el 25 de maig de 1977 es va estrenar la primera pel·lícula de la saga Star Wars (el IV episodi, una numeració que va deixar perplex més d'un espectador). Amb aquesta excusa, uns quants anys més tard es va començar a celebrar el "Dia de l'Orgull Friqui", una manera de reivindicar públicament el gust per algunes obres de ficció mal vistes per la crítica oficial (o per la cultura oficialista i burrocràtica, curta de gambals).

Any rere any, aquesta celebració va guanyant seguidors entre els adeptes, no només a Star Wars, sinó també a Start Trek, Battlestar, The Lord of the Rings, Harry Potter, Disco World i moltes altres novel·les i pel·lícules que presenten, com a principal punt en comú, basar-se en la fantasia més lliure i més poc acomplexada. I aquesta moda a arribat a tal punt que, segons alguns, avui en dia la cosa més friqui és declarar-se no friqui. Ho puc comprendre: sempre que algú es declara "normal" davant de mi, el miro amb la curiositat de l'entomòleg que acaba de descobrir una nova espècie d'aranya capaç de convertir-se en crisàlide i, posteriorment, en elefant.




Personalment, entenc aquest dia com un homenatge a la ficció, a la creativitat i a la capacitat humana de deixar-se seduir per la meravella.

I vosaltres, de què sou friquis?


Powered by ScribeFire.

dimarts, 19 de maig del 2009

La cacera del tresor: Maria-Mercè Marçal

A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa
i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.


Maria-Mercè MARÇAL. Cau de llunes


Presentació



Avui encetem l'estudi de Maria-Mercè Marçal, una de les autores més importants de finals del segle XX; abans de llegir i comentar la seva obra Bruixa de dol, ens cal conèixer alguns detalls de la seva vida que estan íntimament relacionts amb la seva obra.

Però aquesta aproximació, en lloc de basar-la en una explicació tradicional, la fareu de manera autònoma (una mica dirigida): el professor us passarà un qüestionari sobre la nostra autora; l'haureu de respondre consultant els enllaços que teniu a continuació.


Enllaços



Maria-Mercè Marçal (1)
Maria-Mercè Marçal (2)
Maria-Mercè Marçal (3)

dimecres, 22 d’abril del 2009

El drac o sant Jordi?


A Catalunya, relacionem el drac i sant Jordi amb la festa del llibre i de la rosa; no us heu preguntat mai qui dels dos és què dels dos? És sant Jordi el llibre i el drac és la rosa? O el llibre és el drac i el santet és la flor? Jo hi tinc la meva pròpia opinió, basada en uns arguments que, per a mi, són vàlids; però, vosaltres, què en penseu? i per què ho penseu?



Hi ha mig punt en joc per al millor text argumentatiu. Data límit, diumenge, 26 d'abril a la mitjanit. Deixeu el text com a comentari i signeu amb el nom real, si us plau. Oferta vàlida per a 4t d'ESO i 1r de BAT A.



Powered by ScribeFire.

dimarts, 14 d’abril del 2009

Montserrat Roig

dilluns, 13 d’abril del 2009

BAT 1 A: dimarts, 14 d'abril

Com que el Google Calendar està fent el burro i no em deixa actualitzar l'anotació per demà (és, encara, una versió beta, aquestes coses són normals), us apunto directament el programa:

  1. Acabar la introducció a la Renaixença (De la Il·lustració al Romanticisme), centrant-nos en els aspectes del Romanticisme que donaran lloc a la Renaixença.
  2. Comentaris al voltant de l'article "Lectura", de Joan Fuster.

Feina per divendres:
  1. Lliurament dels esquemes sobre la Renaixença (unitat 3, apartat 1).

Espero que haureu agafat força durant les vacances.




Powered by ScribeFire.

diumenge, 12 d’abril del 2009

Corín Tellado

Ahir va faltar Corín Tellado. Com que només es moren els bons, els mitjans de comunicació, dominats tradicionalment per crítics que li eren hostils, van fer un breu repàs per la seva carrera. Que si va escriure tans llibres, que si la van traduir a tantes llengües, que si era la autora en llegua castellana més llegida després de Cervantes. Però crec que no trobareu el seu nom ni als llibres de text (tebeos) de l'ensenyament obligatori ni a gaires manuals universitaris d'història de la literatura.

No recordo haver llegit mai cap de les seves novel·les rosa; però, de fa molts anys, defenso la literatura "de quiosc" i en valoro els efectes. Sempre poso l'exemple del meu avi, que va començar llegint novel·les de l'oest (sí, de l'estil de Marcial Lafuente Estefanía) i és l'única persona de qui estic segur que va llegir tant el Quixot com el Tirant, perquè vaig veure personalment com els llegia; i és el meu principal referent com a lector.

I, davant del seu òbit, em vénen al cap dues reflexions. La primera, la gran importància que tenen, com a creadors de lectors, els autors d'aquestes obres populars tan abominades per la crítica —què dèieu de la J. K. Rowling?

I, la segona, la necessitat de revifar aquests gèneres —els de la literatura de quiosc: novel·la rosa, policíaca, de ciència ficció— en català si volem revifar la lectura en la nostra llengua —si volem evitar l'extinció de la nostra llengua. Una iniciativa en aquest sentit es va dur a terme cap als anys 80 o 90, però crec que va tenir un èxit insuficient.

El que està clar és que, amb mesures com les lectures escolars obligatòries, no anirem enlloc: no s'obté cap plaer d'una obligació.


Powered by ScribeFire.

dissabte, 11 d’abril del 2009

Recursos didàctics


Us presento una petita col·lecció de llocs on podeu trobar diversos recursos didàctics. En un principi, havia pensat enllaçar només llocs relacionats amb l'ús de la llengua, però, al final, m'ha semblat que també us podia venir bé algun de més general.


Argumenta

Consells sobre com prendre apunts, com elaborar un fitxa, un resum o un tema, com preparar una exposició oral o un examen, i sobre moltes altres habilitats que necessita dominar un estudiant. De la Universitat Autònoma de Barcelona.

SALC

Servei d'Autoformació en Llengua Catalana. Exercicis autocorrectius sobre ortografia, gramàtica, vocabulari. Cal registrar-se abans (registre gratuït). De la Universitat Pompeu Fabra.

Parla.cat

Cursos de català de diversos nivells. La inscripció en la modalitat lliure és gratuïta (de moment). Sota els auspicis de Consorci per a la Normalització Lingüística i Institut Ramon Llull.

Speakc@at

Curs de català per a estrangers. Potser coneixeu a algú a qui pugui anar bé.





Powered by ScribeFire.

divendres, 3 d’abril del 2009

De la Il·lustració al Romanticisme

[Introducció a la Renaixença. Vist a classe el 3 d'abril.


Cronologia

  • Il·lustració, s. XVIII
  • Romanticisme, primera meitat del s. XIX

Característiques generals

Il·lustracióRomanticisme
Predomini de la raóPredomini del sentiment
Utilitat, sentit pràcticBellesa, valor estètic
SocietatIndividu
OrdreLlibertat


Característiques estètiques

Il·lustracióRomanticisme
Unitat d'acció, de temps i de lloc (teatre)Diversitat d'acció, de temps i d'espai
Unitat d'estil; isometriaBarreja de prosa i vers; polimetria
Rima consonantRima assonant
Versos d'art majorVersos d'art menor


Temàtica

Il·lustracióRomanticisme
Prototipus ordinadors (Robinson Crusoe)Prototipus rebels (Prometeu, don Joan)
Dia, llum, ciutats, palausNit, foscor, boscos, ruïnes
Realisme; valors educatius i moralitzantsFantasia (fantasmes, supersticions)
Mitologia clàssicaLit. Medieval; exotisme; lit. Popular
Llatí, grecLlengües vernacles



Autors i obres del Romanticisme

  • Mary W. Shelley. Frankenstein o el modern Prometeu
  • Lord Byron
  • John Polidori. El vampir
  • Edgar Allan Poe. Històries extraordinàries
  • Gustavo Adolfo Bécquer. Rimas y leyendas
  • José Zorrila. Don Juan Tenorio
  • José de Espronceda. La canción del pirata
  • Mariano José de Larra. Artículos







Powered by ScribeFire.

El retorn del professor Snape

Sembla el títol d'una pel·lícula de terror i, tanmateix, ho és.

Bromes a banda, ja estic per aquí una altra volta. Amb alguns petits canvis al bloc: he activat el control previ dels missatges (hi ha gent que no dóna per a més, què hi farem) i vull assajar un sistema d'agenda pública; açò darrer, de moment, només amb els de BAT, i, si veiem que resulta útil, em plantejaria aplicar-ho a tots els grups.

I, ara, prepareu-vos per al terrible, terrorífic, aterridor, tercer trimestre.

Que no, que és broma.

Bé, potser no del tot.


Powered by ScribeFire.

dijous, 2 d’abril del 2009

BAT 1 A: calendari

dijous, 19 de març del 2009

Microsoft Internet Explorer 8 no està en català

Acaben de publicar la versió 8 de l'Internet Explorer, el navegador de Microsoft. Si us passeu per la pàgina web des d'on us el podreu descarregar (si us agrada el risc), observareu que no hi ha versió en català. És curiós, perquè fa molt pocs dies que la Microsoft va rebre un premi per la seva atenció al plurilingüisme a l'estat espanyol; entre els patrocinadors del premi estava la Generalitat Catalana, veges tu quines coses.

En canvi, al programari lliure les coses són ben diferents: avui mateix també s'ha fet pública la versió 2.26 de l'entorn d'escriptori Gnome (en entorn de treball dels sistemes GNU/Linux, BSD, Solaris i altres derivats d'Unix), i Softcatalà, també avui, n'ha presentat la traducció al català. Sense retards, com en qualsevol llengua normal.

dimecres, 18 de març del 2009

Vaga del 19 de març

Continuo de llicencia. Això, però, no és cap obstacle per fer vaga avui, 19 de març: jo i aquest bloc fem vaga en defensa de la educació.

  • No estic d'acord amb la retallada dels pressupostos dels centres.
  • No estic d'acord amb l'augment d'hores lectives per als professors, que anirà en detriment del temps que podem dedicar a preparar-les.
  • No estic d'acord amb la idea de deixar que les empresses de l'entorn puguin influir en la manera de treballar als centres.
  • No estic d'acord amb la retallada de recursos per atendre els casos individuals que ho requereixen.
  • No estic d'acord amb el retard en les millores de les instal·lacions TIC.
  • No estic d'acord amb el retard que pateix el projecte Linkat i amb el nul suport que es dedica a la migració a programari lliure.
  • No estic d'acord amb el suport que s'està donant al programari privatiu: els diners de l'educació pública no s'haurien de dedicar a fer promoció dels productes de la Microsoft, ni menys encara a assumir la cultura de la còpia pirata de programari.
  • No estic d'acord amb un sistema que predica l'atenció individual, però que acaba oferint el clàssic "cafè per tothom": escolarització fins al 16 anys pels que volen estudiar i pels que no volen, pels que valen per estudiar i pels que no hi valen.
  • No estic d'acord amb els xanxullos amb que ens pressiona l'administració per tal de maquillar les xifres de fracàs escolar, i que no són sinó una gran estafa social, ja que ens obliguen o donar el graduat a pobres joves que no saben ni escriure correctament llurs noms i cognoms.
  • No estic d'acord amb un sistema que m'obliga a dedicar més hores a emplenar fulls i fulls de nul·litats burocràtiques que no pas a preparar les meves classes.
Penso que amb aquestes raons hi ha prou per justificar una vaga. Tanmateix, n'afegirè una altra:
  • No estic d'acord amb el sistema feixista amb què han fet fora els estudiants de la Universitat.


I demà, a les 12.00, hi ha manifestació a Tarragona, des de la Plaça de la Imperial Tarragona fins al C/ Sant Francesc.

Powered by ScribeFire.

dissabte, 28 de febrer del 2009

Llicència

En efecte, els rumors no menteixen: durant el mes de març, no apareixeré per l'institut. No estic de baixa, però, sinó de llicència.

Durant aquest mes, el meu substitut continuarà les classes amb tota normalitat, així com els controls, pocs, que hi ha pendents. I no us confieu: us vigilaré de ben a prop.







Powered by ScribeFire.

dimarts, 20 de gener del 2009

VAE: textos paral·lels

Abans de comentar alguns dels poemes de Vicent Andrés Estellés, ens caldria llegir alguns textos d'altres autors que li van servir de referència:


Joan Fuster, "Criatura dolcíssima"
[http://www.uoc.edu/lletra/especials/folch/fuster.htm]

Garcilaso de la Vega, "Égloga I"
[http://users.ipfw.edu/jehle/poesia/egloga1.htm]

Ramon Llull, "Cant de Ramon"
[http://www.rialc.unina.it/89.10.htm]

Bona lectura.

dijous, 8 de gener del 2009

Un suspens ben merescut

Hi ha molts motius per merèixer un suspens: fer un mal examen, no fer cap examen, no haver fet els deures, tenir una actitud negativa... En general, hom mereix un suspens per no haver fet el que tocava. El suspens que escriuria avui amb un retolador vermell de punta ben gruixuda, però, no és com els que sovint em veig obligat a administrar: seria un suspens a nivell humà.

Avui, primer dia de classe després de les vacances de Nadal, he fet el que solen fer molts professors: he preguntat als meus alumnes què els havia cagat el tió; no és tracta de curiositat morbosa, sinó professional: qualsevol estudiant de psicologia us parlarà durant hores i hores del valor educatiu del joc i de com les joguines ajuden a construir i a formar la persona que arribarà a ser el nen.
Les respostes, ai!, han estat dramàtiques: qualsevol dels meus alumnes havia rebut regals per valor de més de cent euros (crisi? quina crisi?); hi mancava, però, alguna cosa, i alguna cosa important. De manera que els ho he preguntat directament, no fos cas que se'ls hagués oblidat parlar-ne: "i quants llibres us han regalat?"
Els meus alumnes, criatures innocents, inconscients i, a aquest pas, futurs ignorants integrals i analfabets funcionals, han començat a riure i a respondre: "Cap!" "Zero!" "Ningun!" "Cap ni un!" Fins i tot hi ha hagut qui m'ha argumentat que, ells, si els regalaven un llibre, l'agafaven amb dos dits, el miraven per davant, el miraven per darrere i el deixaven en un calaix per sempre més. Per un moment, m'ha semblat estar assistint a l'escenificació d'un capítol de Pinotxo.



I és aquí on arriben els suspensos. Sí, els suspensos presents i futurs d'aquests alumnes que, per manca de pràctica lectora, no saben (ni sabran mai) interpretar correctament les instruccions d'un examen (de les preguntes de l'examen no cal ni parlar-ne). Però, sobretot, i aquest és el que jo tenia en ment quan escrivia el títol, aquí arribaria el suspens dels pares; perquè, no ens enganyem, uns pares que no regalen llibres als fills no mereixen aprovar l'examen del carnet de pares. Es mereixeran, això sí, els fills que tenen.


Powered by ScribeFire.

dijous, 18 de desembre del 2008

que / què: quan la gramàtica s'al·lia contra l'ortografia

Introducció

Una qüestió ortogràfica que sol crear problemes a molts parlants és distingir en quins casos cal escriure "que" i en quins cal escriure "què". Un grapat de categories diferents es barregen per totes dues bandes i confabulen en la creació d'un bon embolic. Tanmateix, només cal ser una mica metòdic per poder identificar-los; començarem per repassar els diversos "que" i continuarem amb els "què".


que: conjunció

Pot introduir:

  • oracions subordinades (M'agrada que vinguis; Obri les finestres, que entri l'aire)
  • el segon terme d'una comparació (Era tan alt que no passava per la porta).
  • el segon terme d'una indicació de diversitat (No tinc més remei que contar-t'ho).
  • un desig (Que Déu et beneeixi).
  • una interrogació emfàtica (Que vindràs demà?).

NOTA BENE: una conjunció no substitueix cap element de l'oració.


que: pronom relatiu

Característiques
  • Introdueix una subordinada.
  • Substitueix un element ja aparegut (coses o persones; l'element substituït sol ser immediatament anterior al pronom).
  • Funciona com a S, CD o CCT.
  • No va precedit de cap preposició.

Exemples
  • L'advocat, que era molt llest, es va equivocar.
  • La persona que has conegut és el meu germà.
  • El dia que vinguis parlarem de les vacances.

"el que": art + pron relatiu

Equival a ”allò que”:
He considerat el que m'han dit sobre en Joan
Equival a ”aquell que”:
(s'obté per l'eliminació d'un substantiu)
Cal considerar tant la proposta del Govern com la que va fer l'oposició

NOTA BENE: els altres usos de ”el que” són incorrectes.


que: adv i adj ponderatiu

Adv. quantitatiu ponderatiu
(seguit d'un adjectiu, d'un verb o d'un SP)
Que bonic!
Que corren!
Adj. quantitatiu ponderatiu
(seguit d'un nom, amb o sense la preposició partitiva de)
Que gent hi ha!
Que d'animals que hi havia!

que: locucions conjuntives

Ja que, encara que, sols que, només que, per bé que, amb que, malgrat que, salvant que, segons que, sense que, ultra que, abans que, després que, des que, d'ençà que, fins que, per tal que, a fi que, vist que, atès que, puix que, mentre que, com que, etc.


què: pronom interrogatiu

Característiques:
  • Equival a ”quina cosa” o a ”allò que”
  • Interrogacions directes i indirectes
Exemples:
  • Què farem demà?
  • Pregunta-li què farem demà.
  • Per què no véns demà? (=”per quin motiu”)
  • A què et dediques?

P + què: pronom relatiu

Si designa una cosa i va precedit d'una P:
El premi de què et vaig parlar
La ploma amb què escrivia Joanot Martorell
= ”la qual cosa”:
Han vençut, de què estan molt contents. (!)
Han vençut, per què estan molt contents.

què: substantiu

El quid d'una qüestió, l'essència d'una qüestió:
Ja em direu el què. Volia saber el què.
Tots els detalls:
Volia saber el què i el com
Ser (o no ser) una cosa molt important:
No era un gran què.

que / què: resum

QUEQUÈ
conjunciópronom interrogatiu
pron. relatiu (sense P)P + pron. relatiu
art. + pron. relatiusubstantiu
ponderatiu (adj, adv)
locucions conjuntives

Exercicis

L'home _____ hem trobat aquest matí.
De _____ parlaven?
L'any _____ es va casar ta germana.
L'assumpte de _____ m'han parlat.
El martell amb _____ hem clavat els claus.
Ell ens ha deixat, _____ és la cosa pitjor _____ ens podia succeir.
L'assumpte de _____ m'han parlat.
Per _____ plores?
No sé _____ vol.
Fes el _____ et plagui.
_____ dius?
Era tan gran _____ no cabia a la caixa.
Digueu-me de _____ heu tractat.
No tenia altra companyia _____ les feres.
I la gent, espera _____ espera.
_____ bonic!
Ja em direu el _____.
_____ lluny es veuen!
_____ gent _____ hi ha!
No m'agrada _____ surtis tan tard.







Solucions

L'home que hem trobat aquest matí.
De què parlaven?
L'any que es va casar ta germana.
L'assumpte de què m'han parlat.
El martell amb què hem clavat els claus.
Ell ens ha deixat, que és la cosa pitjor que ens podia succeir.
L'assumpte de què m'han parlat.
Per què plores?
No sé què vol.
Fes el que et plagui.
Què dius?
Era tan gran que no cabia a la caixa.
Digueu-me de què heu tractat.
No tenia altra companyia que les feres.
I la gent, espera que espera.
Que bonic!
Ja em direu el què.
Que lluny es veuen!
Que gent que hi ha!
No m'agrada que surtis tan tard.



Powered by ScribeFire.

dilluns, 15 de desembre del 2008

Cerca del tresor - La postguerra espanyola (II): la manipulació educativa


Continuem investigant el tipus de societat que la dictadura franquista va voler imposar, així com els mètodes amb què ho va intentar. Avui tractarem d'esbrinar alguna cosa més sobre la participació de la Sección Femenina en aquestes manipulacions.





Les deu preguntes

  1. El franquisme va retirar del sistema educatiu tots els professors que no van poder aportar un certificat d'adhesió al règim, condemnant molts docents a la misèria i creant un gran dèficit de professionals de l'educació; com va suplir aquest dèficit? d'on va obtenir els nous educadors?
  2. El franquisme va eliminar la coeducació, un dels avenços de la República, i va tornar a educar separadament nens i nenes; amb quins arguments justificava aquest canvi?
  3. No només s'educava nens i nenes separadament, sinó que també se'ls impartien coneixements diferents; pots descriure tres diferències entre l'educació que rebien els nens i la que rebien les nenes?
  4. La SF va tenir actuacions molt importants en ambients rurals en l'àmbit sanitari; pots comentar tres objectius de la SF en aquest camp?
  5. Quines qualitats físiques preferia la SF en les infermeres? Què vol dir "figura pícnica"? Per què creus que es buscaven aquestes qualitats en les dones que havien de ser infermeres?
  6. Els ideòlegs del franquisme associaven l'home i la dona a trets de caràcter ben diferents; en què es resumien aquests trets o característiques?
  7. La SF impulsava la pràctica de l'esport entre les dones; quins tipus d'esport? amb quines finalitats? quin tipus de valors tractaven de difondre amb aquestes pràctiques?
  8. De manera aproximada, quina era la proporció noies i nois escolaritzats en els estudis primaris (escola) i secundaris (batxillerat) entre 1940 i 1959? A què es devien aquestes diferències?
  9. Passava el mateix amb els estudis de magisteri? Per què?
  10. En els estudis tècnics, en quins camps hi havia més matrícula femenina? I en la universitat? Per què?

La gran pregunta

Has fet un repàs a algunes característiques dels objectius educatius de la dictadura franquista: creus que alguna d'aquelles característiques encara és present en la societat actual? I en el sistema educatiu actual? Quines? Penses que la societat actual o el nostre sistema educatiu les reforcen, hi són indiferents o les rebutgen?


Les teves pistes



dimarts, 9 de desembre del 2008

Cerca del tresor - La postguerra espanyola (I): la Sección Femenina

Anem a començar a estudiar la literatura catalana durant la postguerra espanyola. Sens dubte, ja coneixes algunes dades bàsiques sobre la Guerra Civil, però ara et cal aprofundir en els coneixements de la societat catalana després d'aquests fets. Avui començaràs a investigar un dels aspectes que més van marcar la societat durant aquells anys: la Sección Femenina. Començarem pel punts més bàsics i, com sempre, anirem complicant les preguntes.



Les deu preguntes

  1. Qui va fundar, i en quin moment, la Sección Femenina? Dins de quin moviment se situava?
  2. Quins altres moviments similars hi havia a Europa? (estat i moviment) Quins eren els seus líders i com van acabar?
  3. Quina és la principal diferència (com a influència ideològica) entre la SF i altres organitzacions similars europees?
  4. La SF idealitza una època del passat espanyol: quina i per què.
  5. Quins arguments oposa la SF al liberalisme i al marxisme? (en resum)
  6. La SF defensa un tipus de família: quin era el paper de la dona en aquesta família?
  7. Quines mesures va emprar el règim franquista per relegar la dona al paper de mare i mestressa de casa?
  8. El "Fuero del Trabajo" de 1938 alliberava a les de... què?
  9. Quines eren les professions que, tot i requerir estudies, estaven ben vistes com a "professions femenines", fins i tot durant el primer període del franquisme? I per què estaven ben vistes?
  10. El franquisme va qualificar de delicte alguns aspectes de la sexualitat que la església catòlica considerava (i considera) pecats: quins eren aquests delictes?