divendres, 3 d’abril del 2009

El retorn del professor Snape

Sembla el títol d'una pel·lícula de terror i, tanmateix, ho és.

Bromes a banda, ja estic per aquí una altra volta. Amb alguns petits canvis al bloc: he activat el control previ dels missatges (hi ha gent que no dóna per a més, què hi farem) i vull assajar un sistema d'agenda pública; açò darrer, de moment, només amb els de BAT, i, si veiem que resulta útil, em plantejaria aplicar-ho a tots els grups.

I, ara, prepareu-vos per al terrible, terrorífic, aterridor, tercer trimestre.

Que no, que és broma.

Bé, potser no del tot.


Powered by ScribeFire.

dijous, 2 d’abril del 2009

BAT 1 A: calendari

dijous, 19 de març del 2009

Microsoft Internet Explorer 8 no està en català

Acaben de publicar la versió 8 de l'Internet Explorer, el navegador de Microsoft. Si us passeu per la pàgina web des d'on us el podreu descarregar (si us agrada el risc), observareu que no hi ha versió en català. És curiós, perquè fa molt pocs dies que la Microsoft va rebre un premi per la seva atenció al plurilingüisme a l'estat espanyol; entre els patrocinadors del premi estava la Generalitat Catalana, veges tu quines coses.

En canvi, al programari lliure les coses són ben diferents: avui mateix també s'ha fet pública la versió 2.26 de l'entorn d'escriptori Gnome (en entorn de treball dels sistemes GNU/Linux, BSD, Solaris i altres derivats d'Unix), i Softcatalà, també avui, n'ha presentat la traducció al català. Sense retards, com en qualsevol llengua normal.

dimecres, 18 de març del 2009

Vaga del 19 de març

Continuo de llicencia. Això, però, no és cap obstacle per fer vaga avui, 19 de març: jo i aquest bloc fem vaga en defensa de la educació.

  • No estic d'acord amb la retallada dels pressupostos dels centres.
  • No estic d'acord amb l'augment d'hores lectives per als professors, que anirà en detriment del temps que podem dedicar a preparar-les.
  • No estic d'acord amb la idea de deixar que les empresses de l'entorn puguin influir en la manera de treballar als centres.
  • No estic d'acord amb la retallada de recursos per atendre els casos individuals que ho requereixen.
  • No estic d'acord amb el retard en les millores de les instal·lacions TIC.
  • No estic d'acord amb el retard que pateix el projecte Linkat i amb el nul suport que es dedica a la migració a programari lliure.
  • No estic d'acord amb el suport que s'està donant al programari privatiu: els diners de l'educació pública no s'haurien de dedicar a fer promoció dels productes de la Microsoft, ni menys encara a assumir la cultura de la còpia pirata de programari.
  • No estic d'acord amb un sistema que predica l'atenció individual, però que acaba oferint el clàssic "cafè per tothom": escolarització fins al 16 anys pels que volen estudiar i pels que no volen, pels que valen per estudiar i pels que no hi valen.
  • No estic d'acord amb els xanxullos amb que ens pressiona l'administració per tal de maquillar les xifres de fracàs escolar, i que no són sinó una gran estafa social, ja que ens obliguen o donar el graduat a pobres joves que no saben ni escriure correctament llurs noms i cognoms.
  • No estic d'acord amb un sistema que m'obliga a dedicar més hores a emplenar fulls i fulls de nul·litats burocràtiques que no pas a preparar les meves classes.
Penso que amb aquestes raons hi ha prou per justificar una vaga. Tanmateix, n'afegirè una altra:
  • No estic d'acord amb el sistema feixista amb què han fet fora els estudiants de la Universitat.


I demà, a les 12.00, hi ha manifestació a Tarragona, des de la Plaça de la Imperial Tarragona fins al C/ Sant Francesc.

Powered by ScribeFire.

dissabte, 28 de febrer del 2009

Llicència

En efecte, els rumors no menteixen: durant el mes de març, no apareixeré per l'institut. No estic de baixa, però, sinó de llicència.

Durant aquest mes, el meu substitut continuarà les classes amb tota normalitat, així com els controls, pocs, que hi ha pendents. I no us confieu: us vigilaré de ben a prop.







Powered by ScribeFire.

dimarts, 20 de gener del 2009

VAE: textos paral·lels

Abans de comentar alguns dels poemes de Vicent Andrés Estellés, ens caldria llegir alguns textos d'altres autors que li van servir de referència:


Joan Fuster, "Criatura dolcíssima"
[http://www.uoc.edu/lletra/especials/folch/fuster.htm]

Garcilaso de la Vega, "Égloga I"
[http://users.ipfw.edu/jehle/poesia/egloga1.htm]

Ramon Llull, "Cant de Ramon"
[http://www.rialc.unina.it/89.10.htm]

Bona lectura.

dijous, 8 de gener del 2009

Un suspens ben merescut

Hi ha molts motius per merèixer un suspens: fer un mal examen, no fer cap examen, no haver fet els deures, tenir una actitud negativa... En general, hom mereix un suspens per no haver fet el que tocava. El suspens que escriuria avui amb un retolador vermell de punta ben gruixuda, però, no és com els que sovint em veig obligat a administrar: seria un suspens a nivell humà.

Avui, primer dia de classe després de les vacances de Nadal, he fet el que solen fer molts professors: he preguntat als meus alumnes què els havia cagat el tió; no és tracta de curiositat morbosa, sinó professional: qualsevol estudiant de psicologia us parlarà durant hores i hores del valor educatiu del joc i de com les joguines ajuden a construir i a formar la persona que arribarà a ser el nen.
Les respostes, ai!, han estat dramàtiques: qualsevol dels meus alumnes havia rebut regals per valor de més de cent euros (crisi? quina crisi?); hi mancava, però, alguna cosa, i alguna cosa important. De manera que els ho he preguntat directament, no fos cas que se'ls hagués oblidat parlar-ne: "i quants llibres us han regalat?"
Els meus alumnes, criatures innocents, inconscients i, a aquest pas, futurs ignorants integrals i analfabets funcionals, han començat a riure i a respondre: "Cap!" "Zero!" "Ningun!" "Cap ni un!" Fins i tot hi ha hagut qui m'ha argumentat que, ells, si els regalaven un llibre, l'agafaven amb dos dits, el miraven per davant, el miraven per darrere i el deixaven en un calaix per sempre més. Per un moment, m'ha semblat estar assistint a l'escenificació d'un capítol de Pinotxo.



I és aquí on arriben els suspensos. Sí, els suspensos presents i futurs d'aquests alumnes que, per manca de pràctica lectora, no saben (ni sabran mai) interpretar correctament les instruccions d'un examen (de les preguntes de l'examen no cal ni parlar-ne). Però, sobretot, i aquest és el que jo tenia en ment quan escrivia el títol, aquí arribaria el suspens dels pares; perquè, no ens enganyem, uns pares que no regalen llibres als fills no mereixen aprovar l'examen del carnet de pares. Es mereixeran, això sí, els fills que tenen.


Powered by ScribeFire.