diumenge, 25 de novembre de 2007

Vitamines poètiques: Miquel Martí i Pol

Suposo que encara és massa aviat perquè ningú del grup s'hi hagi adonat, però estic tractant de triar una sèrie de seccions setmanals que m'ajudin a organitzar-me les idees. "Per fi és divendres" en seria una; els blocs recomanats, una altra; avui, diumenge, em pense que és el moment de prendre forces per superar la setmana, un bon moment per prendre "vitamines poètiques", i m'ha semblat que començar amb un tast de Miquel Martí i Pol seria un bon principi. Us deixo amb el mestre de Roda de Ter i amb la seva visió de la poesia:


A trenc de pell i a trenc d’ungles i dents
retruny la veu. Sense dir res sospeso
la densitat dels mots, la consistència.
No n’escriuré ni un que no em complagui
profundament. Els mots són el relleu
d’aquest paisatge estricte que dibuixo
i han d’ésser plens, suggeridors, compactes.
Cal que si mai algú s’hi aventura,
com ara jo, no es perdi per camins
massa intricats ni el venci la desesma.
No confegeixo signes, displicent.
En cada mot m’hi jugo l’existència.



Miquel MARTÍ i POL. Estimada Marta


Powered by ScribeFire.

2 comentaris:

Gulchenruz ha dit...

Em sembla una falta de respecte per la nostra llengua aquests blocs que tens enllaçats, escrits de qualsevol manera. Ensenya a escriure abans que corrompin la llengua i publiquin un bloc a la xarxa.

Severus ha dit...

Gràcies per la intervenció, Gulchenruz. Hem començat una activitat sobre els perills de la xarxa i em faltava un exemple de troll, de flamer, etc.; m'has estalviat haver-los de buscar.