que / què: quan la gramàtica s'al·lia contra l'ortografia

Introducció

Una qüestió ortogràfica que sol crear problemes a molts parlants és distingir en quins casos cal escriure "que" i en quins cal escriure "què". Un grapat de categories diferents es barregen per totes dues bandes i confabulen en la creació d'un bon embolic. Tanmateix, només cal ser una mica metòdic per poder identificar-los; començarem per repassar els diversos "que" i continuarem amb els "què".

que: conjunció

Pot introduir:

• oracions subordinades (M'agrada que vinguis; Obri les finestres, que entri l'aire)
• el segon terme d'una comparació (Era tan alt que no passava per la porta).
• el segon terme d'una indicació de diversitat (No tinc més remei que contar-t'ho).
• un desig (Que Déu et beneeixi).
• una interrogació emfàtica (Que vindràs demà?).

NOTA BENE: una conjunció no substitueix cap element de l'oració.

que: pronom relatiu

Característiques

• Introdueix una subordinada.
• Substitueix un element ja aparegut (coses o persones; l'element substituït sol ser immediatament anterior al pronom).
• Funciona com a S, CD o CCT.
• No va precedit de cap preposició.

Exemples

• L'advocat, que era molt llest, es va equivocar.
• La persona que has conegut és el meu germà.
• El dia que vinguis parlarem de les vacances.

"el que": art + pron relatiu

Equival a ”allò que”:

He considerat el que m'han dit sobre en Joan

Equival a ”aquell que”:

(s'obté per l'eliminació d'un substantiu)

Cal considerar tant la proposta del Govern com la que va fer l'oposició

NOTA BENE: els altres usos de ”el que” són incorrectes.

que: adv i adj ponderatiu

Adv. quantitatiu ponderatiu

(seguit d'un adjectiu, d'un verb o d'un SP)

Que bonic!

Que corren!

Adj. quantitatiu ponderatiu

(seguit d'un nom, amb o sense la preposició partitiva de)

Que gent hi ha!

Que d'animals que hi havia!

que: locucions conjuntives

Ja que, encara que, sols que, només que, per bé que, amb que, malgrat que, salvant que, segons que, sense que, ultra que, abans que, després que, des que, d'ençà que, fins que, per tal que, a fi que, vist que, atès que, puix que, mentre que, com que, etc.

què: pronom interrogatiu

Característiques:

• Equival a ”quina cosa” o a ”allò que”
• Interrogacions directes i indirectes

Exemples:

• Què farem demà?
• Pregunta-li què farem demà.
• Per què no véns demà? (=”per quin motiu”)
• A què et dediques?

P + què: pronom relatiu

Si designa una cosa i va precedit d'una P:

El premi de què et vaig parlar

La ploma amb què escrivia Joanot Martorell

= ”la qual cosa”:

Han vençut, de què estan molt contents. (!)

Han vençut, per què estan molt contents.

què: substantiu

El quid d'una qüestió, l'essència d'una qüestió:

Ja em direu el què. Volia saber el què.

Tots els detalls:

Volia saber el què i el com

Ser (o no ser) una cosa molt important:

No era un gran què.

que / què: resum

QUE	QUÈ
conjunció	pronom interrogatiu
pron. relatiu (sense P)	P + pron. relatiu
art. + pron. relatiu	substantiu
ponderatiu (adj, adv)
locucions conjuntives

Exercicis

L'home _____ hem trobat aquest matí.
De _____ parlaven?
L'any _____ es va casar ta germana.
L'assumpte de _____ m'han parlat.
El martell amb _____ hem clavat els claus.
Ell ens ha deixat, _____ és la cosa pitjor _____ ens podia succeir.
L'assumpte de _____ m'han parlat.
Per _____ plores?
No sé _____ vol.
Fes el _____ et plagui.
_____ dius?
Era tan gran _____ no cabia a la caixa.
Digueu-me de _____ heu tractat.
No tenia altra companyia _____ les feres.
I la gent, espera _____ espera.
_____ bonic!
Ja em direu el _____.
_____ lluny es veuen!
_____ gent _____ hi ha!
No m'agrada _____ surtis tan tard.

Solucions

L'home que hem trobat aquest matí.
De què parlaven?
L'any que es va casar ta germana.
L'assumpte de què m'han parlat.
El martell amb què hem clavat els claus.
Ell ens ha deixat, que és la cosa pitjor que ens podia succeir.
L'assumpte de què m'han parlat.
Per què plores?
No sé què vol.
Fes el que et plagui.
Què dius?
Era tan gran que no cabia a la caixa.
Digueu-me de què heu tractat.
No tenia altra companyia que les feres.
I la gent, espera que espera.
Que bonic!
Ja em direu el què.
Que lluny es veuen!
Que gent que hi ha!
No m'agrada que surtis tan tard.

Powered by ScribeFire.